Sense exagerar portava més de set anys escoltant amics i coneguts recomanant-me que fes un viatge a Eivissa. Així que no em quedava cap altre solució que al primer estiu que he tingut vacances acostar-me amb tres amics més al paradís de la festa i la gent guapa. Els detalls de tan grata experiència no són publicables, en altres coses, perquè si explico experiències personals, també desvetllo les aventures i desventures dels meus companys de viatge i això seria una traïció inexcusable.
Eivissa és una illa que es sustenta sobre set pilars que són les macrodiscoteques. Tota l’activitat de l’illa gira al voltant d’aquest fenomen que porta turistes de mig món a ballar al ritme del house les vint-i-quatre hores del dia. Qui vol festa i la sap trobar, pot viure al planeta de les llums de colors, les gogo’s d’infart, l’èxtasi en tots els formats possibles i l’encant de les seves postes de sol durant el període que desitgi. Això sí, que porti la cartera ben galdosa perquè l’illa pot tenir molts atractius, però no és barata.
Entremig de tan de fashion i tan de cartell amb cara de dj, no vaig saber veure ni un sol hippy. Potser és que l’atractiu del personal femení que omple l’illa em distreia, però aquella imatge idíl·lica de gent que anava en aquests pocs quilòmetres quadrats flotants al Mediterrani en busca de tranquil·litat i comunió espiritual amb la natura verge, s’ha perdut. Això sí, la sorra continua sent blanca.
Eivissa és una illa que es sustenta sobre set pilars que són les macrodiscoteques. Tota l’activitat de l’illa gira al voltant d’aquest fenomen que porta turistes de mig món a ballar al ritme del house les vint-i-quatre hores del dia. Qui vol festa i la sap trobar, pot viure al planeta de les llums de colors, les gogo’s d’infart, l’èxtasi en tots els formats possibles i l’encant de les seves postes de sol durant el període que desitgi. Això sí, que porti la cartera ben galdosa perquè l’illa pot tenir molts atractius, però no és barata.
Entremig de tan de fashion i tan de cartell amb cara de dj, no vaig saber veure ni un sol hippy. Potser és que l’atractiu del personal femení que omple l’illa em distreia, però aquella imatge idíl·lica de gent que anava en aquests pocs quilòmetres quadrats flotants al Mediterrani en busca de tranquil·litat i comunió espiritual amb la natura verge, s’ha perdut. Això sí, la sorra continua sent blanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada