Com ja he comentat en altres escrits aquest juliol he fet vacances. Fins aquí res de nou i partir d’aquí tampoc us descobriré gran cosa, però tampoc importa. Aquests gairebé trenta dies sense compromisos imposats m’han servit entre altres coses per mirar el cel. Sobretot de nit. Vull dir MIRAR el cel pensant en el que representa. Si continuo per aquest camí em sortirà un escrit d’en Paulo Coelho, però tampoc importa. Observar el creixement de la lluna cada nit i veure que quan és plena tot agafa un color diferent no deixa (permeteu-me el tòpic) de ser màgic.
Aquesta introducció em serveix d’excusa per fer una petita reflexió. La gent va fins a l’altre punta de món (enxubats com sardines en un avió) per veure com són les altres cultures i contemplar el paisatge, però l’únic que pretén la majoria és arribar a la feina i ensenyar les fotos després de “l’aventura”. Una situació que si us la podeu evitar, millor que millor. No es valora el que hi ha al costat de casa i ni tan sols coneixem els veïns amb els que compartim els grinyols dels llits. Mirem els immigrants com un perill en potència i, en canvi, quan estan als seus països els fem fotografies perquè són molt macus i una gent servicial. Les vacances, al meu entendre, han de servir per això: oxigenar les idees i pensar. Encara que sigui per escriure obvietats com aquest text que barreja naps amb cols.
Aquesta introducció em serveix d’excusa per fer una petita reflexió. La gent va fins a l’altre punta de món (enxubats com sardines en un avió) per veure com són les altres cultures i contemplar el paisatge, però l’únic que pretén la majoria és arribar a la feina i ensenyar les fotos després de “l’aventura”. Una situació que si us la podeu evitar, millor que millor. No es valora el que hi ha al costat de casa i ni tan sols coneixem els veïns amb els que compartim els grinyols dels llits. Mirem els immigrants com un perill en potència i, en canvi, quan estan als seus països els fem fotografies perquè són molt macus i una gent servicial. Les vacances, al meu entendre, han de servir per això: oxigenar les idees i pensar. Encara que sigui per escriure obvietats com aquest text que barreja naps amb cols.
1 comentari:
Llegeixo els teus posts tots d'una tirada, justament coincidint amb això que dius que s'ha
de fer durant les vacances, pensar i repensar. Llegir els pensaments dels altres ajuda,
encara que siguin reflexions que ja hem fet abans i que creiem que ja tenim assumides.
D'això en podem dir obvietats. Però algunes obvietats cal, com a mínim, recordar-les. Ens estalviariem molts problemes i situacions estúpides. Per no dir, molta decadència!
Publica un comentari a l'entrada