dimecres, de novembre 30, 2005

LAVABO DE SENYORES

Si un dia em troben dins el lavabo de senyores no s’espantin. Jo tampoc m’estranyaré gens si un dia els hi trobo a vostès. No aniré corrents a explicar-ho a amics i coneguts. Pot passar a tothom. El disseny gràfic ha evolucionat de tal manera que és impossible saber sense por d’equivocar-se que estem davant la porta del lavabo de senyors o de senyores. Què carai els ensenyen a l’assignatura de creativitat als estudiants de disseny gràfic? Tota la vida una icona ha servit per simplificar de manera gràfica i entenedora una determinada idea. Sense complicacions. Els nivells d’abstracció han arribat a uns extrems preocupa’ns. Unes sanefes amorfes són un jeroglífic sense solució possible per diferenciar un cosa tan animal i tan antiga com el sexe de les persones. En els temps que vivim el fum d’un cigar, una faldilla o un bigoti no són representatius de res. Anar depilat i portar faldilles no és exclusiu de les dones. Com no és exclusiu dels homes tenir unes patilles considerables i no dutxar-se en una setmana. Els temps han canviat i molts dissenyadors no han sabut adaptar-se al segle XXI.

divendres, de novembre 18, 2005

LA BÈSTIA

El Bisbe de Girona, Carles Soler i Perdigó, juntament amb El Consell Presbiteral del Bisbat de Girona, una espècia de consell d’administració de la diòcesi de Girona format per uns vint capellans i el propi bisbe, han enviat un comunicat als mitjans de comunicació per denunciar el tracta que té la cadena radiofònica COPE (propietat de la Conferència Episcopal Espanyola) contra Catalunya.
El comunicat deixa perles com aquestes: “El que la COPE està sembrant als quatre cantons d’Espanya no és pas Bona Notícia: Desqualifica sistemàticament els polítics que considera contraris a les seves opinions, fins i tot insulta i injúria; de manera aferrissada denigra el Poble de Catalunya, les seves institucions, els seus governants”. Afegeixen: “Denunciem i protestem enèrgicament que una emissora que es presenta com a catòlica, abusi tan descaradament de la llibertat en que s’empara, contradient, amb el seu estil barroer i provocador, els principis i els ideals de l’evangeli” i acaben demanant que “la Conferència Episcopal Espanyola posi fi a aquesta situació”. Segur que catòlics i no catòlics que tenen una mica de sensibilitat hauran aplaudit les arriscades opinions dels dirigents del Bisbat de Girona. Jo estic contrariat. No creieu que és difícil determinar quan de menjar es pot donar a la Bèstia perquè no es faci més grossa del que ja és?

JA ENS TRUCAREM

L’adolescent enamorat es passa tot el dia mirant el mòbil per saber si la donzella dels somnis dona senyals de vida. Altres, que ja se’ls hi han esborrat la majoria de grans de pus de la cara, com babaus també esperen un senyal al seu cel·lular. El mòbil va entrar a les nostres vides com un objecte per salvar-nos de les catàstrofes naturals i amb els dies s’ha transformat en una arma perversa que ha tirat per la borda milers d’anys d’organització de l’espècia humana. M’explico. Abans del maleït (beneït) invent, la gent s’organitzava. Quan dos persones que tenien ganes de veure’s més endavant es deien adéu quedaven per retrobar-se en un dia i un lloc concret que a falta d’una desgràcia important i justificable era inalterable el compromís adquirit. Acumulàvem cites, amb més o menys encert, que complíem escrupolosament. Com que no estàvem localitzables permanentment, no es canviaven els plans. Doncs aquesta sana costum d’organitzar-se i complir els compromisos s’ha perdut per culpa del telèfon mòbil.
Es parteix de la base que tothom està vint-i-quatre hores al dia a disposició dels altres. Per què fer plans, si podem parlar en qualsevol moment? Collons, docs perquè un té dret a organitzar la seva vida! Estic convençut, tal i com passava no fa gaire temps, que saber que algú t’està esperant a l’aire lliure obliga a no arribar tard i anul·lar la cita a última hora perquè corres el perill de perdre una amistat, la parella o la feina. Que fàcil s’ha convertit ser un pocavergonya ben vist socialment. Enviar un missatge de text amb dotze faltes d’ortografies i justificar que ets un cafre que t’importa ben poc la persona amb la que has quedat perquè arribes tard, hauria de tenir una tarifa més cara que enviar un missatge de bona nit abans d’anar a dormir.

dimarts, de novembre 15, 2005

QUÈ ÉS KURU?

Aquest blog últimament està molt desfeinat. Fins i tot he sabut que alguns dels que el consulteu habitualment m’heu tret dels “favorits” del vostre cercador cansats d'entrar i no trobar res. No pot ser. Tranquils que tornarà a funcionar.
Jugant amb el Google (hi ha qui fa col·leccions de segells o papallones) he trobat un definició de Kuru i m’he quedat a quadres. Aquí va:
El "kuru" es una enfermedad neurodegenerativa causada por un prión. La palabra significa "temblor", uno de los síntomas de dicha enfermedad. Esta enfermedad es de desarrollo lento y los pacientes acaban muriendo. Se pensaba que era una enfermedad hereditaria pues estaba localizada en una tribu de Nueva Guinea. Sin embargo el trabajo de Gajdusek demostró que en realidad estaba causada por un agente infeccioso. Lo que ocurría era que en esa tribu de Nueva Guinea uno de los ritos funerarios consiste en comerse al difunto para así conseguir la transmisión de su sabiduría. Gajdusek demostró que lo que se transmitía en realidad era un agente infeccioso que él denominó "virus lento" y que posteriormente Pruisner caracterizó como un prión.