dimecres, de febrer 01, 2006

HOUSE

L’arribada de Cuatro al panorama de la televisió estatal ha estat una gran notícia pels que busquem una oferta audiovisual més àmplia. Aquesta cadena és només l’aperitiu. Falta tot el banquet. No cal que em recordeu que ja fa anys que existeixen les plataformes digitals perquè aquestes només estan a l’abast d’uns quants. En els pisos d’estudiants o pisos compartits les factures de cada mes no deixen diners de sobres per pagar per veure la malt anomenada caixa tonta. La televisió digital terrestre (TDT) i la Sexta (una televisió generalista que està apunt de sortir) obligarà a posar-se les piles a tothom. Qui s’adormi perdrà el tren. Programes més especialitzats, més oferta, uns anunciants que no llençaran els diners per arribar a uns consumidors que no volen el seu producte i afloraran espais de més qualitat dirigits un públic més selecte i fidel. Els que ens agrada mirar la televisió i no ens fa vergonya dir-ho esperem que els programadors estiguin a l’alçada de les circumstàncies i sàpiguen separar el gra de la palla. De moment els dimarts a la nit després de les notícies de l’Iñaki Gabilondo es pot veure una telesèrie nord-americana que és senzillament genial: House.
http://www.cuatro.com/house/

"Qui s'han cregut que són?"

Les persones que tenen un discurs destructiu i pessimista de la vida em posen malalt. Hi ha ocasions que és gairebé impossible veure la llum del final del túnel perquè les circumstàncies t’hi obliguen. Comprensible i lògic. El que passa és que en aquest moments no et pots quedar assegut disparant contra tot i contra tothom mentre dins el teu cervell només retrunyen idees negatives. Hi ha mil persones per conèixer, mil festes per ballar, mil llibres per llegir, mil sobretaules per fer, mil pel·lícules per veure, mil feines per descobrir, mil restaurants per assaborir, mil ampolles per obrir, mil viatges per fer... No deixem que els genets de d’apocalipsis cavalquin pel nostre teulat tot el sant dia. Que la polseguera no ens faci plorar els ulls. Obrim les portes, deixem passar l’aire i posem-hi collons que tot plegat són quatre dies.