divendres, de novembre 17, 2006

MÉS ALTA TEMPORADA!

Si Salvador Sunyer i tot l'equip de Bitó (els creadors i impulsors del festival) sortissin d'alt de l'escenari després de l'últim espectacle del Temporada Alta em posaria dret i aplaudiria fins que les butllofes de les mans m'obliguessin a anar al Trueta. És de traca i mocador el que han aconseguit amb el seu projecte teatral. Temporada Alta és la nineta dels ulls de qualsevol persona que estimi les arts escèniques. Des de la seva creació la criatura només ha fet que créixer i consolidar-se. Fa il·lusió veure com els suplements culturals editats a Barcelona omplen pàgines i pàgines d'aquesta ciutat de províncies de nom Girona. I orgasmes he tingut quan des de Madrid se'n recorden de nosaltres més enllà dels reconeguts festivals d'estiu. Molt menys populars pel gran públic, tot sigui dit. Cap on ha d'anar en el futur Temporada Alta? Morir d'èxit espero que no. Sembla que les institucions i el públic (molts espectacles amb les entrades exhaurides) hi donen el suport que es mereix. La pregunta, però, sobrevola l'Onyar.

Jo apostaria perquè el festival mantingués l'estructura actual, però obris les portes al carrer. Que generés debat al voltant dels espectacles. Que els grans creadors que ens visiten fossin més accessibles a la gent a través de conferències i debats. Que, tot i el fred, hi hagués espectacles de carrer perquè qui no vol o no es pot desembutxacar un grapat d'euros també pogués gaudir del festival. És important no oblidar que a banda del preu de les entrades, Temporada Alta no seria el que és sense els diners de les institucions (els nostres impostos). Que els nens de les l'àrea metropolitana es capbussessin en el sa món de l'actuació. En definitiva, que Girona i Salt, durant els dies de la moguda, fossin la platea d'aquest fill, que tots hem adoptat com a nostre.

dimecres, de novembre 15, 2006

CIMERA A GIRONA


Demà comença la cimera hispono-francesa a Girona. Chirac i Zapatero venen a discutir allò que els polítics i els periodistes anomenen temes d'alta política. Qüestions que afecten les dues bandes dels Pirineus. I n'hi ha unes quantes damunt la taula: la línia d'Alta Tensió (MAT), la immigració, etc. A diferència de molta gent, m'alegra que sigui Girona el lloc escollit. L'ambició justa sempre porta beneficis. No passa res, vull dir que no és cap catàstrofe, que per uns dies el Barri Vell sigui un búnquer. S'han d'entendre les mesures de seguretat i s'ha de tenir una mica de paciència. Ens queixem en veu baixa de la poca ambició que moltes vegades té el consistori gironí i remuguem que l'alcaldessa li falta la creativitat, per exemple, de Maragall a l'hora de veure Girona més enllà de la gestió del dia a dia. Ara bé, igual que espero que la gent tingui paciència, també vull que els cossos policials estiguin relaxats. Que la gent que es vol manifestar per reivindicar el que vulguin ho puguin fer sense tastar el sabor amarg de la canya de bastó. Massa vegades veiem unes porres que peguen amb una ràbia malaltissa. Del que puguin decidir sobre la MAT, si us sembla, ho deixem per un altre dia.

CASTANYADA WEKE 2006

Sempre és difícil superar les expectatives quan són altes. La castanyada va ser espectacular. Es notaven les bones vibracions per tots els racons de la casa i la gent que es va apuntar es va incorporar molt bé. Un cap de setmana brillant. Encara tinc un bon regust de panellets i paella, de joc de nit ben organitzat, de nits llargues i boges, de jocs de cucanya amb el “fair play weke” de sempre, de sentir-me com un nen en molts moments, però sobretot encara em fan mal les costelles de tan riure. Moltes gràcies a tots!!!

Per cert, algú sap per què no va arribar en Golet al final?

divendres, de novembre 03, 2006

"ÀCID BÒRIC AMIC"


M'ha sorprès que gent del meu voltant ben informats no tinguessin ni punyetera idea de qui eren “Ciutadans” fins que el seu líder no va aparèixer per TV3 el dimecres a la nit. Com a molt havien dit alguna vegada allò de “qui és el friki aquest que es presenta despullat al cartell?”. És senzill, aquests personatges només han aparegut a mitjans de comunicació molt determinats (El Mundo, La Cope, Libertaddigital i la Razón) i la gent que m'envolta no els segueix. Ara, l'ensurt en escoltar el discurs de l'Albert Rivera, ha estat majúscul. Els que si consumeixen aquests mass media s'han fet un fart de seguir les peripècies de “Ciutadans”. És lògica, doncs, l'emprenyada d'en Piqué perquè els seus amics li han fet el llit sense complexos.
Per internet els Boadelles i companyia també han sabut jugar bé les seves cartes. La imatge del director teatral utilitzant els diaris catalans com a paper higiènic o els articles al bloc de l'Arcadi Espada han tingut un fort impacte a la xarxa.
Han arribat per donar pel sac. Per remoure encara més les aigües de tèrbol oasi català i per crispar l'ambient a través de la provocació constant. Temps al temps. L'àcid bòric ha entrat al Parlament de Catalunya senyors. Aparteu les criatures!