Si Salvador Sunyer i tot l'equip de Bitó (els creadors i impulsors del festival) sortissin d'alt de l'escenari després de l'últim espectacle del Temporada Alta em posaria dret i aplaudiria fins que les butllofes de les mans m'obliguessin a anar al Trueta. És de traca i mocador el que han aconseguit amb el seu projecte teatral. Temporada Alta és la nineta dels ulls de qualsevol persona que estimi les arts escèniques. Des de la seva creació la criatura només ha fet que créixer i consolidar-se. Fa il·lusió veure com els suplements culturals editats a Barcelona omplen pàgines i pàgines d'aquesta ciutat de províncies de nom Girona. I orgasmes he tingut quan des de Madrid se'n recorden de nosaltres més enllà dels reconeguts festivals d'estiu. Molt menys populars pel gran públic, tot sigui dit. Cap on ha d'anar en el futur Temporada Alta? Morir d'èxit espero que no. Sembla que les institucions i el públic (molts espectacles amb les entrades exhaurides) hi donen el suport que es mereix. La pregunta, però, sobrevola l'Onyar.
Jo apostaria perquè el festival mantingués l'estructura actual, però obris les portes al carrer. Que generés debat al voltant dels espectacles. Que els grans creadors que ens visiten fossin més accessibles a la gent a través de conferències i debats. Que, tot i el fred, hi hagués espectacles de carrer perquè qui no vol o no es pot desembutxacar un grapat d'euros també pogués gaudir del festival. És important no oblidar que a banda del preu de les entrades, Temporada Alta no seria el que és sense els diners de les institucions (els nostres impostos). Que els nens de les l'àrea metropolitana es capbussessin en el sa món de l'actuació. En definitiva, que Girona i Salt, durant els dies de la moguda, fossin la platea d'aquest fill, que tots hem adoptat com a nostre.