El PP de Girona durant aquesta legislatura ha estat un cúmul de despropòsits. En gran mesura perquè quan els resultats electorals no acompanyen a dins els partits les famílies polítiques es disputen el lideratge. La expresidenta, Concepció Veray, va ser defenestrada per l’ala més dura del partit coincidint amb l’aterratge de la candidata per les eleccions Generals del 9 de març Alicia Sanchez Camacho. Els ganivets en els despatxos del carrer Migdia de Girona han anat amunt i avall els últims mesos. Però la dreta ja ho té això. Quan és l’hora de la veritat tothom callat i a obeir ordres. Qui es passa de la línia oficial se li talla el cap i llestos. Totes les tensions internes han quedat aparcades portes enfora. Existeixen, no en tingueu cap dubte. Ho reconeixen en veu baixa quan els micròfons no són al davant. Algú ha vist Veray o Enric Millo en algun acte del PP? Jo no.
S’ha de dir, que a diferència dels altres representants gironins al Congrés dels Diputats, a la noia de Blanes a les Comarques de Girona no se li ha vist el pel aquests 4 anys. En els comicis de l’any 2004 es va presentar per Barcelona. Cal reconèixer que el risc que corre és important. A Lleida i Girona els populars no varen aconseguir representació. Són les úniques circumscripcions de l’Estat on el color blau no tenyeix el mapa.
Durant la precampanya i la campanya la candidata ha dut tots els peixos grossos del partit. Acebes, Zaplana, Rajoy, Gallardón, Pizarro i un llarg etcètera de càrrecs amb els que ha compartit despatxos a Madrid. L’Aznar, de moment, encara no ha trepitjat les comarques de Girona. Desconec el perquè. Alguns analistes locals, i dins el propi PP, no tenen clar que aquests suports aportin més vots i aconsegueixin l’objectiu de la metralleta dialèctica Camacho . De moment, si les urnes no diuen el contrari, les enquestes li atorguen l’escó i contradiuen els que pensen així. Hi ha qui diu també, que un pal d’escombra trauria els mateixos resultats a Girona que un candidat amb pedigrí. Històricament els populars aconsegueixen uns 40.000 vots en aquesta demarcació. Sóc incapaç d’explicar la llei d’Hondt amb dos línies i detallar-vos les càbales que fan tots els partits per dir que ells són el vot útil perquè la ultradreta no surti. Una cosa està clara, com més gent vagi a votar, menys possibilitats tenen perquè el seu vot fluctua molt poc.
S’ha de dir, que a diferència dels altres representants gironins al Congrés dels Diputats, a la noia de Blanes a les Comarques de Girona no se li ha vist el pel aquests 4 anys. En els comicis de l’any 2004 es va presentar per Barcelona. Cal reconèixer que el risc que corre és important. A Lleida i Girona els populars no varen aconseguir representació. Són les úniques circumscripcions de l’Estat on el color blau no tenyeix el mapa.
Durant la precampanya i la campanya la candidata ha dut tots els peixos grossos del partit. Acebes, Zaplana, Rajoy, Gallardón, Pizarro i un llarg etcètera de càrrecs amb els que ha compartit despatxos a Madrid. L’Aznar, de moment, encara no ha trepitjat les comarques de Girona. Desconec el perquè. Alguns analistes locals, i dins el propi PP, no tenen clar que aquests suports aportin més vots i aconsegueixin l’objectiu de la metralleta dialèctica Camacho . De moment, si les urnes no diuen el contrari, les enquestes li atorguen l’escó i contradiuen els que pensen així. Hi ha qui diu també, que un pal d’escombra trauria els mateixos resultats a Girona que un candidat amb pedigrí. Històricament els populars aconsegueixen uns 40.000 vots en aquesta demarcació. Sóc incapaç d’explicar la llei d’Hondt amb dos línies i detallar-vos les càbales que fan tots els partits per dir que ells són el vot útil perquè la ultradreta no surti. Una cosa està clara, com més gent vagi a votar, menys possibilitats tenen perquè el seu vot fluctua molt poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada