Les converses amb amics i coneguts van d’un lloc a l’altre i mai pots preveure el destí. En la majoria de casos és impossible reconstruir el fil que va del tema inicial a l’adéu final. Parlo d’aquelles xerrades llargues i sense pressa, apassionants i avorrides en parts iguals, depèn del dia i la companyia. Ahir vaig viure durant molta estona des d’un discret segon pla una conversa entre dues persones. Quan finalment vaig intentar entrar en el debat per ficar una mica de salt i pebre a la tertúlia, va aterrar sobre la taula la següent qüestió: si fossis el propietari d’una botiga de tatuatges i entrés una persona demanant que li dibuixis amb agulles una esvàstica al pit, què li diries? La pregunta genera debat si aquest símbol et fa venir arcades i et produeix al·lèrgia. En cas contrari, no hi ha debat ètic i de cap altre tipus. Jo tinc clar que diria que no! Bé, almenys això és el que em va sortir en aquell moment sense pensar-ho. Les altres dues persones (que no comparteixen de cap de les maneres el nazisme) em varen argumentar que si tens un negoci d’aquestes característiques has de fer coses que no t’agraden i que aquesta en pot ser una. Què feries tu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
bona pregunta... pero si no li fas tu total li fara un altre i tu tindras 100 euros menys a la butxaca.
Hi ha una cosa que se'n diu "ètica professional"...
J.Port.
Estic amb tu, Jordi. És clar que no!
La gràcia de raonar és poder tenir i forjar-te un critèri propi i uns valors. Per això, a més d'un treballador, has de ser "bona persona"... però no em malinterpreteu; vull dir que has der poder ser tu mateix sempre.
Fas ús del dret d'admissió i tant àmple. Que, segurament, si son pare el veiés li foteria quatre hòsties.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada