LA PATATA CALENTA DEL PSC

Si jo fos Carme Chacón hauria arribat a les 8 del matí a casa acompanyat d’un gat molt gros avui al matí. El seu estat no li permet i la responsabilitat, imagino que tampoc. La imatge als diaris de la diputada dirigint-se a Can PSC del carrer Nicaragua de Barcelona amb un got amb gel als dits, és lletja. No sé com s’ho ha fet aquest noia, només té 37 anys, però ha aconseguit més d’un milió i mig de vots pels socialistes a Catalunya. Perdó, o els ha aconseguit el ZP? O el seu cap de campanya? O la l’estratègia de “que ve el llop”? O la crispació i l’odi que han generat els populars els darrers 4 anys envers Catalunya pensant que amb la resta d’Espanya en feien prou per guanyar les eleccions? O que tot i els errors han fet les coses ben fetes? O és per culpa de les equivocacions dels altres partits? O el bipartidisme exagerat que hem viscut i que estic convençut que en el futur anirà a més? I el factor tripartit com ha influït en aquestes eleccions? Segurament una mica de tot plegat ha fet que Catalunya sigui percebuda per la resta de l’Estat com a territori desorbitadament socialista. Només cal mirar el mapa de colors que ha quedat com a conseqüència de les eleccions d’ahir . Espero que en Zapatero ho tingui clar, tot i que aquí sabem que això no és ben bé així. Tot plegat té molts matisos i cada cicle electoral té les seves normes. Faltarà veure aquesta legislatura quin paper juga el PSC com a principal interlocutor dels catalans a Madrid, perquè la resta de partits, encara que estiguin una mica collats per estar dins o fora del govern català, no els hi deixaran passar ni una sola errada. Tot i que abans de passar-los la patata calenta, el que primer han de fer, és arreglar els problemes interns i analitzar els resultats seriosament. Chacón i companyia ja no podran utilitzar aquell argument que el PP quan manava no va fer res per Catalunya. Ells, són ara els protagonistes més que mai.
I en Mario i la seva nena? Aquests em preocupen poc ara mateix. De totes maneres s’albira una nova estratègia dins els populars? Mireu què deia el director del MUNDO aquest matí en una conversa amb internautes a la seva pàgina web.

“Los problemas del PP en Cataluña son de dos tipos: el mensaje general del partido y su liderazgo allí. Me parece más importante resolver lo primero. Es decir encontrar una manera de defender la unidad de España que sea compatible con el respeto y la potenciación de la identidad de Cataluña. El voto útil ha funcionado en la izquierda, pero no en el centroderecha. Al final el Estatuto le ha sido muy rentable a Zapatero pero de ahí se van a derivar algunos de los grandes problemas que le esperan.”