No és alarmisme, és el que hi ha. Ahir el vespre vaig decidir que per sopar em volia menjar un bon pa amb tomata i embotits varis. Em dirigeixo al supermercat que tinc més a prop de casa (per donar pistes us diré que el capital és valencià) a comprar una baguette i unes quantes tomates. El pa, què voleu que us digui, no era de forn de llenya, però es podia menjar. Després del pa, les tomates. Vaig mirar tots els tipus de tomates que tenien i com em va dir la meva mare abans de marxar de casa "per sucar, les millors són les de branca" . Per tant, vaig escollir les de branca. S’ha de fer cas a les mares. Un euro amb setze cèntims per ser exactes. Arribo a casa i em poso amb l'apassionant ritus d’elaboració. Tallo la baguette, agafo una de les tomates, la parteixo pel mig i ... dos minuts després de destrossar la tomata per sucar el pa, la llesca tenia un color que s’acostava al vermell, però molt lluny d’estar sucat amb condicions. Amb dues potser millor no? Tampoc. Tres? Impossible. Vaig gastar les cinc tomates per sucar vint centímetres quadrats de pa. Com enyoro les tomates de l’hort del meu pare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
És cert el que dius, i això és perquè s'estan perdent les diverses varietats de tomata locals en benefici d'unes varietats resistents al transport, que es conserven durant més dies, etc. Una llàstima.
Per cert, EL PA AMB TOMATA EN PERILL D'EXTINCIÓ
Totalment d'acord, crec que hem de muntar un moviment en defensa de la tomata dels Països Catalans. És una vergonya, tan sols se'n salven els de penjar i encara...
Jo també m'uneixo al moviment per la tomata que suca de debò!! Jo per exemple, he deixat de menjar pa amb tomata perquè, com dius tu, és gairebé impossible trobar els dos ingredients necessaris amb una qualitat acceptable.
(l’apassiona’n, uf!!!)
milers d'anys despres dels egipcis tornem a reinvenatar la esclavitut, (algu dirà que te a veure aixo amb els tomaquets,ara vaig)
La nostra societat ens esta portant a gent cada cop mes preparada amb sous mes inestables i precaris, a un augment artificial del preu de la vivenda amb el corresponents cadenes lligades al coll en forma de hipoteca, i per acabar de donar forma a akesta esclavitut moderna necesitem una inflació baixa per no pujar el sou a ningu, com es pot fer per mantenirla baixa, doncs be reduint la qualitat dels productes q formen la cistella de la compra, com per exemple els tomaquets de'n kuru,
Publica un comentari a l'entrada