En una entrevista al programa GRO de Ràdio Girona, l’oscaritzat Jorge Drexler, explicava aquesta setmana, poques hores abans de fer un concert al Teatre Sant Domènec de Girona, la seva reflexió al voltant del fenomen fan. Drexler explica que fan prové de fanatisme i segons ell hi ha massa admiradors incondicionals al món com perquè algú senti això envers la seva persona. No trobo millor manera de criticar els fanàtics ja siguin en el camp de les arts, de la religió o de l’esport. Es pot admirar o es pot idealitzar determinada persona pels seus valors o pel virtuosisme amb el que executen la seva feina. Una cosa molt diferent és pensar que un ésser humà com tu i com jo està en un estat superior per gràcia divina. El que no es pot fer és confondre fanàtic amb radical. El radical, encara que molts demagogs han prostituït el sentit original d’aquesta paraula, per molts continua significant voler canviar les coses de d’alt a baix o anar a l’arrel dels problemes per tal de trobar una solució. Quantes veritats amaguen les notes i la mirada d’aquest uruguaià que als seus concerts pregunta als assistents quin tema volen escoltar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada