Per la meva feina cada dia tinc relació amb una de les espècies que més m’irriten, em cabregen i em posen de mala llet. Uns personatges que ja sigui amb la seva presència física a actes i rodes de premsa o des de l’altre costat del fil telefònic tenen un poder superior al que els pertoca. Han desenvolupat unes habilitats innates per la mentida amb cara de pena, per l’arrogància quan la situació s’ho val i per la prepotència en cas que intentis entrar en un territori que ells s’han encarregat de marcar prèviament. Els caps o responsables de premsa són una plaga que no té aturador. Filtren, seleccionen i condicionen les actituds dels individus (polítics, empresaris, esportistes, artistes,...) que tenen sota el seu domini. Si t’enfrontes amb ells, aquest felins dels mitjans de comunicació t’expliquen que <et comprenen> que <ells també havien estat al meu lloc> i que per raons de retòrica barata el personatge no pot fer determinades declaracions o simplement no et pot atendre. Cada vegada més, els periodistes ni tan sols tenim dret a preguntar als “subordinats dels gabinets de premsa” i ens marquen les preguntes a fer. Si mai te’n trobes un fora de la seva selva t’explicarà que quan era jove el que més li agradava era fer periodisme de carrer o d’investigació. <Aquella emoció de sortir a buscar el tema. Aquella adrenalina que es respira en determinats moments. Algun dia hi tornaré> diuen amb cara de mentiders. O s’acaba d’una vegada per totes aquesta actitud de determinats professionals o els periodistes ens haurem de dedicar dia si, dia també a explicar-vos que tal persona no ha volgut contestar a tal pregunta, no perquè no volgués, sinó perquè tal cap de premsa (amb noms i cognoms) no ha deixat que féssim la nostra feina ben feta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
T'has deixat un detall molt important. El cap de premsa sempre serà un individu amb un trajo que li va gran i que després de dir-li que vens d'una ràdio et pregunta si ets fotògraf.
Publica un comentari a l'entrada