QUÈ VAS FER PEP?

De petit la meva religió blaugrana va posar Pep Guardiola en el pedestal més alt que es pot tenir un esportista. Mai vaig tenir cap samarreta amb el seu número gravat a l’esquena i ni tan sols tenia la seva fotografia penjada a l’habitació, però em queia especialment bé. Que fos català i que el xaval hagués pujat de la pedrera del Barça li donava una aureola mística. A l’adolescència quan vaig descobrir Miquel Martí i Pol i vaig comprovar que un dels meus ídols d’infantesa també llegia aquest autor la comunió entre ell i jo va ser total. Ara, un tribunal italià l’ha condemnat a set mesos de presó per dòping. No són sospites, ni rumors, ni teories conspiradores en contra de l’exbarcelonista. La Llei (tot i que a Itàlia té molt que desitjar) ha considerat que en Pep (el nostre Pep) és culpable de prendre substàncies prohibides per rendir més en els camps de futbol italians.
Perquè no es va retirar quan era a d’alt de tot? Quan els referents ens traeixen moltes il·lusions se’n van a les cloaques. De totes maneres millor haver tingut el capità Guardiola de referent que ser argentí i seguidor de Maradona.