Que el Butanito concedeixi una entrevista és tot un esdeveniment. Un ja sap què si juga quan li proposa. Atrevir-se i després fer-se enrere és un error sense adjectiu. Has d'acceptar el resultat siguin quin sigui. Sabent, a més, que sinó s'emet ell sortirà l'endemà per esbombar-ho als quatre vents. No entenc com la publicitat sap fer de l'escàndol una plataforma de difusió gratuïta, i en canvi, alguns professionals de la comunicació no saben cuinar una patata calenta quan la tenen a la taula del despatx. Dubten, intenten preveure què passarà i quina dimensió tindrà, i al final... la decisió és equivocada. Aquesta era una oportunitat única per demostrar que TVE pot emetre continguts amb llibertat (una paraula cada dia més prostituïda).
Internet, ha revolucionat la difusió de la informació. No cal ser molt llest per pensar que el document tard o d'hora veuria la llum. Milers de xafarders com jo, l'etiqueta de prohibit ens estimula la curiositat i la recerca. L'entrevista, Quintero-García, es pot veure al portal Youtube, i la veritat, no diu gaire res que no s'hagi dit abans en boca seva o en boca d'altres persones. Pocs implicats contestaran les seves paraules, per tant, no es pot oblidar, és la seva veritat i prou. La “veritat” del Butanito. García és un mestre alhora d'explicar (vendre en argot periodístic) una bona història. Sí, El Loco és un bon entrevistador també. Però és molt fàcil fer bones entrevistes quan l'aponent té ganes de contestar les preguntes i argumentar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada