Mentre espero assegut en un cafè que comenci la concentració de familiars i amics a favor de l'alliberament de la Núria, una noia de Sarrià de Ter acusada de terrorisme que fa quinze dies que està a la presó, follejo la revista Nox. Una joia de la fotografia i el disseny del s.XXI que parla de tot allò que es poden permetre els rics o els “fills de papà”. Les noves tendències en diuen. Uns dissenys que algú es trenca les banyes per treure al mercat per vendre-ho a uns pocs, perquè llavors arribin els empresaris de torn (amb el suport del gegant asiàtic) i afusellin els seus dissenys per fer democràtics els productes (pel gran públic).
Coincideix que aquesta setmana un anunci gràfic de Dolce & Gabbana ha posat dels nervis col·lectius com El Instituto de la Mujer i Facua, que han demanat la retirada immediata de la peça. A la revista, sense analitzar-ho amb deteniment, com a mínim he sumat deu gràfics que poden ofendre algun col·lectiu llepafils. Per cert, la majoria poden “emprenyar” més els homes que les dones. En moltes de les composicions hi apareixen mascles musculosos apunt de ser devorats per senyoretes de passarel·la.
El contrast a mesura que passen el minuts és més impactant. Des de la finestra veig com arriben les primeres crestes brutes d'alguns amics de la Núria. Aquesta imatge xoca amb les pàgines que tinc al davant. Però mirats de lluny, aquests okupes de porta de supermercat i gos al costat, que es passen el dia demanant cigarretes als nois amb ulleres i euros a les velletes, també estan tallats pel mateix patró. La seva manera de vestir no és gens casual. Tot està absolutament calculat. El texà doblegat per aquí, el cabell tallat exactament per allà, l'imperdible que agafi aquest tros de carn, no aquell altre... Neo hippys i neo punkis de disseny. Aquesta és la moda dels germans amb polls dels underground d'aquesta generació que dirigirà el demà.
Un dels manifestants agafa el megàfon davant l'atenta mirada dels mossos i posa punt i final al meu escrit. Pago el cafè i surto per la porta pensant com cosiré tots els serrells que he deixat mal girbats. Deixem-ho a mig embastar, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada