dimarts, de gener 16, 2007

Postal de Carrer, 16 de gener

Quan Girona descansa, les prostitutes treballen més que mai i els telèfons de contactes dels diaris treuen fum. Gent sola, en una ciutat petita, que busquen com gossos en zel poc més que un coit light. És la solució fàcil dels animals que la caça els avorreix cansats de veure com les princeses de la Immortal baixen dels seus castells per desfilar i perfumar tota la ciutat i se'n van per on han vingut. Unes essències cares que en dosis ben administrades tenen un punt de sensual, però com els pits, en excés embafen.

Les senyoretes amb espardenyes de manaies tenen cossos ben treballats i una pell fina a base de cremes hidratants. La suma de les seves vestimentes mai pot ser inferior als mil euros. El maquillatge és discret, però saben molt bé que és el que han d'amagar o què els hi interessa ressaltar. Van amb grups de tres o quatre i no solen repetir formació. Rifar-se el príncep del castell del costat o el monitor del gimnàs porta guerres internes sense pau possible.

Els treballadors joves de les empreses dels seus pares que no han perdut l'esperança treballen els músculs del seu cos cada vespre per cridar l'atenció de les princeses. Són els dracs que serveixen per posar gelós al xicot de l'adolescència amb el que s'acabaran casant. Per l'església, evidentment.