La Nieves és la senyora que s'encarrega de la neteja a l'empresa on treballo. És baixeta, amb el cabell castany curt, una cara angulada i porta un somriure als llavis que passeja per tota l'emissora. Gairebé ningú recorda quan va començar perquè hi duu una pila d'anys. Mai hi he mantingut una conversa més llarga de dos minuts. Sempre fa el comentari concís i breu i cap matí li he vist fer mala cara o queixar-se amb escarafalls de la molta feina que ha tingut els últims mesos. Sembla que aquesta professió li agrada i no crec que la remuneració sigui per tirar coets. És la discreció en persona i mentre ho deixa tot impecable tarareja sempre la mateixa cançó. Alguna vegada hem intentat amb els companys desxifrar el tema musical, però és impossible. No té lletra o almenys ella no la canta. Es poden fer mil especulacions del seu origen. Un bolero de quan era jove, potser? Una nana que li cantava la seva mare? La resposta seria tan senzilla com preguntar-li a ella. No és necessari i no crec que ningú ho faci. De què serviria? Segurament de l'original a l'actual hi ha tres continents de distància.
La manera de comportar-se de la Nieves m'ha fet pensar que massa sovint escolto persones amb estudis superiors parlant amb un cert menyspreu o amb un to de superioritat de la gent menys formada acadèmicament. És un comportament, diguem-ho clar: trist. Ara, molts d'aquests ja els hi agradaria poder-se guanyar una sola cançó al llarg de la seva vida. La Nieves, fa anys que té la seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada