“Al capvespre els carrers del Barri Vell de Girona queden pràcticament buits. Només algunes parelles es fan petons pels carrerons, amagats de mirades estranyes. D'altres joves més fatxendes fumen maria i altres herbes amb alguna vaileta que els ronda entre somriures forçats. En els bars i les cafeteries els universitaris intenten canviar el petit món on viuen. I mentre els veïns deixen les bosses de brossa a la falda de les portes, els que són circumstancialment a la ciutat aprofiten per fer turisme. Grups de gent que gràcies al nou Auditori han de viure durant una curta estança a la Immortal. S'enfilen pel carrer de la Força comentant la jornada fins que de sobte, quan arriben davant la catedral, meticulosament il·luminada, es produeix el silenci. No s'ha arribat del tot a Girona fins que la Catedral no et saluda. Són moments com aquests quan m'adono que l'atrezzo de l'escenari on visc l'ha fet un bon decorador.”
dijous, d’octubre 19, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ànim, amb el temps i una canya segur que trobaràs un editor...
Publica un comentari a l'entrada