“Les broques del rellotge encara no marcaven les nous del matí. Al costat de les vies del tren de Girona un camió cisterna proveïa de gasoil una planta baixa. El soroll d'aquella hora era eixordador. Gent com boja buscant un aparcament. Nens i nens fent mil preguntes per minut als seus pares mentre caminen a bon ritme en direcció a l'escola... Ni les faroles podien dormir després de treballar tota la nit. Una senyora d'edat avançada (una iaia) ha sortit el balcó completament esperrucada i amb una bata de color vermell per mirar què passava. Estic convençut que ha obert la porta de la finestra del menjador amb la intenció de fotre crits als senyors del camió, però davant de tot aquell terrabastall, ha optat per quedar-se quieta mirant l'escena amb cara de pocs amics i de molta son. El color de la bata, donava un toc d'alegria i de protesta silenciosa en aquest matí gris d'octubre.”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada