Jordi Labanda s’ha convertit en els últims deu anys en un dels il·lustradors més influents del panorama de les arts gràfiques. Haig de reconèixer que sempre m’ha agradat la forma cool que té de veure la vida. Les crítiques a aquest artista del glamour li han vingut en aquest sentit. Labanda il·lustra la “pijaria de la capital catalana”, diuen alguns. Sí, i què passa? Que per tenir la consciència neta s’ha de dibuixar als pobres i als més desvalguts? No crec que es pugui criticar una artista per les temàtiques que tracta, sinó per com les tracta. Segurament per com les tracta tampoc. No ho tinc clar. Els artistes han de crear lliurament i és el propi públic (tots nosaltres) els que comprem, jutgem i valorem la seva l’obra.
El que no es pot suportar són la quantitat de labandistes (que no li arriben a la sola de la sabata) que han aparegut darrerament. Estan podrint l’obra de Labanda i dóna la sensació (equivocada) que en Jordi publica i fa coses a tot arreu (un veritat a mitges). I Custo Barcelona?
El que no es pot suportar són la quantitat de labandistes (que no li arriben a la sola de la sabata) que han aparegut darrerament. Estan podrint l’obra de Labanda i dóna la sensació (equivocada) que en Jordi publica i fa coses a tot arreu (un veritat a mitges). I Custo Barcelona?
1 comentari:
Si es currés més els dibuixos no tindria tants imitadors. Com que els dibuixos que fa són tan senzills i fàcils de copiar, llavors qualsevol es veu amb cor d'imitar-lo.
Publica un comentari a l'entrada