Si un dia en un supermercat arribeu a la caixa per pagar i comproveu que la llet que heu agafat d’una lleixa està caducada segur que no tindreu cap problema per canviar-la per una en bon estat. El mateix us passarà si un dia el vostre barber, amb tota la bona fe del món, se li escapa la tisora i us talla un tros d’orella. Com a mínim us regalaran tres tallades més per arreglar el desperfecte. Els empresaris tenen clar que un client descontent pot aconseguir arruïnar-los el negoci per aquell fenomen tan literari del boca orella.
No passa el mateix amb les trucades de telèfon. Perquè haig de pagar una trucada que m’he passat la meitat dels minuts intentant trobar cobertura i mantenint una conversa completament surrealista? Em sents... ? Què dius? Un moment que estic a casa i no tinc cobertura... Què li passa a la Tura? Que NO TINC CU-BER-TU-RA? Ah, vols que et truqui un altre moment? Ara millor? Que has anat a recollir el nen a la guarderia? Què li ha passat al nen? Que si has anat a recollir el nen a la GUAR-DE-RI-A? ... no et sento bé. La situació es pot allargar una colla de minuts.
Puc arribar a entendre que això passi entre una persona que està a Austràlia i una altra al Pirineu català. És de jutjat de guàrdia, mai millor dit, que es produeixi aquesta situació quan el nostre interlocutor està a la mateixa ciutat que nosaltres. Com diuen al camps de futbol quan l’àrbitre s’inventa un penal inexistent a l’últim minut a favor de l’equip visitant: mans enlaire això és un atrac!
No passa el mateix amb les trucades de telèfon. Perquè haig de pagar una trucada que m’he passat la meitat dels minuts intentant trobar cobertura i mantenint una conversa completament surrealista? Em sents... ? Què dius? Un moment que estic a casa i no tinc cobertura... Què li passa a la Tura? Que NO TINC CU-BER-TU-RA? Ah, vols que et truqui un altre moment? Ara millor? Que has anat a recollir el nen a la guarderia? Què li ha passat al nen? Que si has anat a recollir el nen a la GUAR-DE-RI-A? ... no et sento bé. La situació es pot allargar una colla de minuts.
Puc arribar a entendre que això passi entre una persona que està a Austràlia i una altra al Pirineu català. És de jutjat de guàrdia, mai millor dit, que es produeixi aquesta situació quan el nostre interlocutor està a la mateixa ciutat que nosaltres. Com diuen al camps de futbol quan l’àrbitre s’inventa un penal inexistent a l’últim minut a favor de l’equip visitant: mans enlaire això és un atrac!
2 comentaris:
Mmm, i si et passa això perquè no canvies de companyia? Deixa'm contestar jo mateix: perquè et trobaràs amb el mateix problema. Ara posa't a la pell del senyor Telefónica: et deixaràs unes peles per instal·lar una antena per millorar la cobertura, li explicaràs a tots els veïns del bloc que allò no és perjudicial i que realment no queda tant lleig penjat allà dalt, per no guanyar cap o pràcticament cap client? Jajaja, millor fot una campanya de publicitat del cagar (i no ho dic per res personal;) que segur que atreus molta més gent. Oh, mira! Han tret el servei movinosequantus que no sé ben bé per a què serveix, però segur que mola.
En fin, sempre ens quedarà el fixe...
Soc el senyor de Telefonica. A vostè el que li convé és canviar de mòbil.. si el té de prepagament passi's a modalitat contracte. Si ho fa abans de 15 dies li regalarem uns mans lliures pel cotxe. Ah, que no té cotxe? No es preocupi, el passo amb el senyor de la Renault, la SEAT o la Volkswagen... si vol que li passi el de la Renault... marqui 1...
Publica un comentari a l'entrada