Un amic m’explica perquè els nusos a la quarta dimensió es desfan. Mentre, un altre, que entén la vida com una cosa pura i filosòfica desxifra l’explicació amb precisió de cirurgià. No entenem molt bé l’embolic que suposa desfer un nus en una dimensió que no podem comprendre, però la cervesa i els glaçons desfent-se en una piscina de whisky ajuden a comparar la matemàtica i l’esport. A l’altre costat de la taula (on fem la sobretaula) un rastes que punxa discos i que estudia telecomunicacions, discuteix amb la seva parella i una de les solteres més preuades de la colla, sobre un disc d’or que va enviar la NASA a l’espai perquè els homenets verds, si mai el trobaven, sabessin que a la terra a banda d’autodestruir-nos i de ser una de les espècies més idiotes també hem evolucionat a força d’entrebancar-nos quaranta vegades amb la mateixa pedra. Que bonic és tornar a casa...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada