ULSTER

La cultura del “és per ahir” sembla l'eix central en qual pivota la nostra societat. La immediatesa. El bombardeig de la calma i la paciència. No només en la nostra vida personal, que també, sinó que on més es nota és en el món empresarial i polític. Sigui responsabilitat dels polítics, dels ciutadans que s'han adherit a la roda o de les empreses periodístiques que han de donar informacions cada segon, aquesta manera d'afrontar la vida posa molts entrebancs a la construcció d'un model de convivència sensat. La sensació és que un ens extracte dirigeix l'orquestra. És interessant fer un vol d'ocell per analitzar l'acord històric (en aquest cas si que la paraula s'escau) que han arribat Ian Paisley i Gerry Adams a l'Ulster. Sense ser especialista, que dos persones que en un passat no molt llunyà dedicaven esforços en veure el seu enemic mort dins una caixa, que ara puguin parlar i formar govern és motiu d'alegria. No només això. Els polítics més que ningú han de saber interpretar el tempo de la partitura dels esdeveniments.

Els acords del divendres Sant de 1998 no són el punt de partida de la trobada entre els dos líders. La història “neix” deu anys abans en les converses entre el nacionalista John Hume i el mateix Adams per fer-li veure al segon que la lluita armada no era la solució definitiva al problema d'Irlanda del Nord. Han hagut de passar 20 anys, amb molts morts entremig, però amb molta feina, perquè el “Doctor No” i el màxim dirigent de Sinn Féin es poguessin mirar als ulls i somriure. Encara han de construir un país que no és el mateix per cap dels dos, però pels carrers de Belfast el colom de la pau ja no s'intoxica amb el fum de les bombes. La sang ha estat un fre, però no un obstacle. Aquí el conflicte de Euskadi s'ha volgut solucionar amb quatre dies i les úniques veus que demanen calma i un full de ruta són trepitjades per les parts més extremes. On són tots aquells que demanaven diàleg fa dos telenotícies i ara en reneguen? On són? On són? Les ferides de la Transició sagnen més que mai i algú les hauria de cosir d'una vegada i no posar-hi tirites amb aigua oxigenada.