15 d’abril de 2007. La tarda nit que l’Akasvayu Girona va guanyar la FIBA Cup de bàsquet envoltats dels seus aficionats. Aquesta és la tercera copa continental en importància, però no ha estat gens fàcil guanyar-la. De fet, és el títol més valuós que anirà a les vitrines del Club Bàsquet Girona fins el moment. Es poden repartir mèrits a molta gent, però qui n’és el màxim responsable es diu Josep Amat. El president de la promotora Akasvayu que fa dos estiu va aterrar a la ciutat dels quatre rius amb els seus milions i un projecte de club sota el braç. Ha fet falta que vinguessin de fora (els russos que deien al principi) perquè tot i que alguns empresaris d’aquí han mantingut el bàsquet a l’elit durant anys, no hi van dedicar els esforços suficients per guanyar títols. Agradi o no, els títols són els que fan gran un club i creen afició. Per dirigir l’equip van fixar Svetislav Pesic, el millor entrenador de Europa, i per capitanejar els despatxos, Antoni Maceiras, un dels directrius amb el cap més ben moblat del món del bàsquet. Dos títols de tres competicions aquesta temporada, demostren que el trio és un equip excel·lent.
Akasvayu ha guanyat la Fiba Cub. El Club Bàsquet Girona ha guanyat la Fiba Cup. Els aficionats i socis de l’Akasvayu han guanyat la Fiba Cub. I la ciutat de Girona i les seves Comarques, l’han guanyat? Jo crec que no. El rendiment que n’ha tret Girona en imatge ha estat pràcticament nul. Una publicitat minsa, activitats paral·leles nul·les i tracta als visitants, agents de la Fiba al marge, mediocre. No sempre es té un mecenes com Akasvayu en un ciutat petita com aquesta. La frase del regidor d’esports del consistori gironí, Josep Maria Jofre, ratlla el delicte: “Girona es ven sola”. No senyor Jofre, Girona no es ven sola, com els títols no es guanyen sols. Si han de dedicar diners, esforços a cabassos i grans dosis d’intel·ligència.
Akasvayu ha guanyat la Fiba Cub. El Club Bàsquet Girona ha guanyat la Fiba Cup. Els aficionats i socis de l’Akasvayu han guanyat la Fiba Cub. I la ciutat de Girona i les seves Comarques, l’han guanyat? Jo crec que no. El rendiment que n’ha tret Girona en imatge ha estat pràcticament nul. Una publicitat minsa, activitats paral·leles nul·les i tracta als visitants, agents de la Fiba al marge, mediocre. No sempre es té un mecenes com Akasvayu en un ciutat petita com aquesta. La frase del regidor d’esports del consistori gironí, Josep Maria Jofre, ratlla el delicte: “Girona es ven sola”. No senyor Jofre, Girona no es ven sola, com els títols no es guanyen sols. Si han de dedicar diners, esforços a cabassos i grans dosis d’intel·ligència.
1 comentari:
Kuru deixa’m fer d’advocat del diable, però no veieu estrany que una promotora immobiliària pràcticament desconeguda, es gasti una quantitat ingent de diners com aquesta?, a mi se’m fa molt difícil de creure que sigui una decisió empresarial altruista (termes que gairebé sempre son antagònics).
M’agradaria veure quins son els interessos reals d’Akasvayu, potser malpenso massa però l’arribada de l’AVE a Girona posarà a disposició “d’algú” una quantitat enorme de m2 edificables al centre, s’admeten apostes, jo aposto per akasvayu, Qui en dóna més?
jordi P
Publica un comentari a l'entrada