Els catalans clamem al cel contra el centralisme desmesurat de Madrid, però oblidem moltes vegades que des de Barcelona es fa exactament el mateix en relació a la resta del Principat. Aquesta setmana s'ha inaugurat en el Museu Metropolitan de Nova York una exposició que porta per títol “Barcelona i la Modernitat: de Gaudí a Dalí”. Tot un seguici de representants polítics catalans, amb Hereu i Tresserras al capdavant, han fet d'amfitrions de la mostra. Fins aquí tot pot tenir un cert aire de normalitat. Res grinyola. Mentida! El problema és que ara resulta que hi ha una cultura barcelonina que aglutina tots els artistes catalans. Que m'expliquin, per exemple, què té de “xava” Dalí. Ell, que amb l'Empordà com a pàtria, es va fer universal com ningú. Ens colen gols per l'esquadra a la mitja part i l'àrbitre no veu res. No sortirà ningú amb un cert prestigi intel·lectual per dir que això és un menyspreu al territori de dimensions considerables? La marca Barcelona no em molesta gens, però que cadascú sumi al marcador els gols que li pertoquen. Per aquest camí, el català serà el barceloní d'aquí a poc temps i Reus, Mataró o Girona uns barris perifèrics de la ciutat Comtal. La teoria que les comarques catalanes s'han convertit en un immens parc d'atraccions perquè els pixapins surtin a distreure's durant el cap de setmana, que no m'he volgut creure mai, potser és més veritat del que em pensava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Aquest és el problema dels catalans que mai anem units. D'aquesta manera la petita xifra de convèncer dues persones es transforma en immensa!! Per mi com si es vol canviar el nom de Futbol Club Barcelona per Futbol Club Catalunya, però si tenim una etiqueta que vent (i en la que no hi apareix Espanya per res) millor explotar-la i donar a conèixer la nostra cultura Catalana que no pas quedar-se a casa queixant-se de centralisme,no?
Pels q vareu ser a la xerrada de sobirania i progrés, l’Oriol jorquera va fer una reflexió/Embarbussament sobre el “nosaltres”, crec fins q no tinguem clar qui som nosaltres no podrem convèncer a ningú.
Estic d'acord amb el problema que assenyales però no amb l'explicació que en fas. Més que una visió centralista de Catalunya el que passa és que a Barcelona, i sobretot en els entorns socialistes, sempre s'ha associat BCN a la modernitat, a la cultura, a la diversitat, etc mentre que Catalunya s'associava a tot allò carrincló, tancat, tradicional... L'etiqueta Catalunya incomoda els "progres", és molt més fàcil dir que ets de Barcelona i que per tant ets el més multicultural i comsmopolita que existeix, que no pas anar pel món amb l'etiqueta "Catalunya" perquè implica haver de posicionar-se: què responen si els pregunten què és Catalunya? Una regió? Un país sense estat però que en vol un? Un grup de rojos separatistas? En canvi, si tu ets de Barcelona ningú et farà posicionar i a més et diràn "OOHH Barcelona, how cool!! I'd like to go there!"
Total, que ja m'he tornat a cagar amb els sociates.Inga, salut!
Publica un comentari a l'entrada