El primer cop que em varen cobrar 1,20 euros per un cafè vaig dir en aquest blog que m’havien atracat. Sense adonar-me’n pago gairebé cada dia aquesta quantitat per tassetes d’aigua tenyida amb gust de ves a saber què sense queixar-me. No es pot veure un bon cafè enlloc? Bé, deixem el tema del cafè, però no el de la quantitat. Dissabte a Camprodon entro en un botiga d’aquelles que fot seixanta anys que no la reformen, que la senyora porta la bata bruta y que et tranquen com si fossis un gos i demano una pasta de full de llardons. Preu: 2,20 euros. Bloquejat, no he après a reaccionar, li dono els diners i marxo dient un alegre “que vagi bé”. Caminant pel carrer València amb uns bons amics em vaig anar escalfant. 2,40? Pot ser? La mare que la va parir... què s’ha pensat... Fins i tot vaig tenir el rampell de tornar i dir-li que es fiqués la pasta pel recte, però no ho vaig fer.
Quan algú es queixa en un establiment queda com un mal educat. Algunes vegades m’he queixat pel tracte en algun supermercat i la noia que està a la caixa et mira estupefacte. A mi què m’expliques que cobro una merda i fa set hores que no surto d’aquí darrera, deu pensar. No tornaré a comprar pastes de llardons durant una bona temporada i els meus amics tampoc tornaran a aquella botiga. Que no es queixin, al Ripollès o a la Costa Brava, zones que viuen bàsicament del turisme, que la gent marxi a l’Est perquè els preus són més econòmics. Sinó inverteixen en res, volen fer calaix a còpia d’estafar els clients i a més no ofereixen un producte amb valor afegit, com volen viure del turisme de qualitat? En aquest coi de país la gent té la filosofia de fotre els altres pensant que ells són els més llestos de la classe. Callem més, però no som idiotes!
Quan algú es queixa en un establiment queda com un mal educat. Algunes vegades m’he queixat pel tracte en algun supermercat i la noia que està a la caixa et mira estupefacte. A mi què m’expliques que cobro una merda i fa set hores que no surto d’aquí darrera, deu pensar. No tornaré a comprar pastes de llardons durant una bona temporada i els meus amics tampoc tornaran a aquella botiga. Que no es queixin, al Ripollès o a la Costa Brava, zones que viuen bàsicament del turisme, que la gent marxi a l’Est perquè els preus són més econòmics. Sinó inverteixen en res, volen fer calaix a còpia d’estafar els clients i a més no ofereixen un producte amb valor afegit, com volen viure del turisme de qualitat? En aquest coi de país la gent té la filosofia de fotre els altres pensant que ells són els més llestos de la classe. Callem més, però no som idiotes!
1 comentari:
Molt bones! sí senyor, jo últimament també estic indignada pels preus dels productes quotidians. Qui no s'ha esverat quan al passar per la caixa del supermercat amb el carret mig buit (perquè quan t'ho pagues tu, ja no compres donetes, iogurts deu mil gustos, etc), i et diuen : són 58,51€... Què???? Però si el paper de water és marca de la casa! Em tremolen les cames i tot!
Però retornant al tema de la pasta de llardons, nosaltres ens indignem pel preu d'una pasta, però, a qui va realment dirigit aquest preu?? a un/a olotí/na, que decideix anar a passar el diumenge a la tarda a Camprodon "per trencar la rutina"?? no! Bàsicament, el turisme de les comarques del Ripollès prové de Barcelona, i és clar, per ells anar a passar un cap de setmana a Camprodon, representa una despesa increïble (material d'esquí, forfait, hotel o mantenir segona residència, menjars,...), però no se'n donen compte, o no se'n volen adonar, perquè per ells aquest cap de setmana fora de la gran urbs no té preu! per tant, 2,40€ per una pasta de llardons ja forma part del pack! Així que, per molt injust que sigui, si els olotins ( per posar només un exemple,eh!), volem menjar una pasta de llardons, millor anem el dimarts a la fleca del costat de casa que ens la vendran per 1.20€!
Júdit
Publica un comentari a l'entrada