MUNICIPALS

Senyors i senyores que comenci l’espectacle! La campanya (perdó, precampanya) per les eleccions municipals ha començat ja fa uns dies. La diferència entre aquests comicis i la resta és la proximitat dels candidats. Els futurs alcaldables i regidors són els vostres veïns, els vostres companys de feina o l’amant de la vostra parella. Presentar-se en pobles on es coneix tothom té el seu mèrit. Mentre la política d’alta volada sembla un arbre vell ple de corcs, a la política municipal, llevat de contades excepcions i de les grans metròpolis, és un oasi de gent amb bona voluntat que volen treballar pels seus. Regalar esforços per una llista que només aconseguirà un parell de regidors, per exemple, amb reunions, trobades amb les associacions, elaboració de programes... honora la política. En aquests temps que corren on la ganivetada covarda, la mentida i la crispació són el pa de cada dia, ve de gust escoltar quin model de ciutat volen els partits.
Aquesta és la visió correcte, la més habitual, però no la única. Els últims dies he parlat amb gent que es presenta en ciutats i partits diferents. No tots es fiquen en els engranatges dels partits pel mateix motiu. Des de llistes de pobles petits que s’han apuntat a un determinat grup per les subvencions, fins empresaris (o els seus familiars) que volen saber què es cou al consistori, passant per joves amb bones intencions que volen canviar el món. Potser la sort és que ens coneixem tots i els interessats se’ls veu (o veurà) el llautó.