AMICS

Portes tres mesos (o més) sense saber res de l’altre persona. Les no notícies són bones notícies, però la feina i el dia a dia et consumeixen el temps a destralades. De sobte reps un missatge al mòbil o s’encén la llumeta d’alarma que tenim tots dins i tens la necessitat de saber com li va la vida a un amic. Quedes, parles i als pocs segons recordes que és genial això tant difícil d’explicar que és l’amistat. Ho notes perquè bàsicament et comuniques sense màscares i sense pensar que l’altra espera alguna cosa de tu. No és que anem per la vida com si fos Carnaval, però si que utilitzem un arsenal de cares per relacionar-nos. La trobada avança. Xerres de l’amor, de la família, del sexe, de política o despatxes les últimes xafarderies de l’entorn. Marxes per on has vingut amb un adéu sense molt d’entusiasme amb aquella tranquil·litat que hi ha el que hi ha d’haver i que continuarà sent així. Amistat en estat pur i sense disfresses.