EGM

L’Estudi General de Mitjans (EGM) són les notes trimestrals dels mitjans de comunicació. Què diuen? Doncs la quantitat de gent que consumeix cada diari, revista, ràdio, televisió, cinema, internet o suplements setmanals. Són força fiables perquè es fan 43.000 enquestes personals per tot el territori. La setmana passada varen sortir les dades dels primers tres mesos de 2008 i com si d’unes eleccions polítiques es tractés, la majoria d’empreses han marcat paquet i es postulen com a guanyadores. “Som els que més hem crescut, els més llegits, els més visitats, el mitjà en català de referència, etc”.
Que no us enganyin: hi ha guanyadors i perdedors. Un primer, un segon, un tercer i un últim. Si ets el que més creix, però estàs a l’últim lloc, fa molt poca gràcia. També si espires al liderat i has quedat segon. Expliqueu-li avui a un barcelonista que estigui content perquè el club d’en Jan Laporta pot quedar segon, com a mal menor, en aquesta lliga de futbol. S’entén que les empreses periodístiques es comportin d’aquesta manera. Hi ha molts milions d’euros en joc i vendre una bona imatge davant els clients (els que paguen per publicitat) és bàsic per sobreviure i tenir uns bons resultats a final d’any. Més enllà de dir qui ha guanyat i ha perdut, si ho heu seguit una mica, segur que ho teniu clar, prefereixo destacar la quantitat de consumidors d’informació. Són milions! Podrien ser més, sí, però és d’agrair que tot i el desprestigi a peu de carrer que el periodisme s’ha guanyat en els últims temps (els factors són molts), milions de persones confien en la televisió, els diaris o les revistes per informar-se cada dia. Els que feu confiança a la ràdio, us tinc una mica més de “carinyo”. No ho digueu a ningú.