De casa a la feina tinc uns set minuts a peu. En aquest petit trajecte m’han assaltat cinc nois i noies en diferents trams oferint-me una rosa. Alguns amb més agressivitat que simpatia. És una manera que tenen moltes escoles per finançar el viatge de final de curs. Mai s’acaben guanyant gaires calerons, però passes un dia de nassos empaitant compradors pels carrers i buscant el moment per entregar la rosa (encara que mitja classe se’n foti de tu) a la noia que portes tot el curs mirant de reüll. Valentia, coratge, agafar aire i... “aquesta rosa és per tu”. Enamorament tonto de quan no s’espera gaire res de l’altre persona. Quan el sexe no és important.
Avui és un gran dia. Fins i tot la gent rància transmet bon rotllo. A diferència del Nadal o la Setmana Santa, gairebé no conec ningú que no li faci il·lusió la diada de Sant Jordi. Que els llibres, els escriptors i els llibreters siguin els protagonistes durant catorze hores és un orgull per aquest país. Que els dracs no us espatllin el dia!
Avui és un gran dia. Fins i tot la gent rància transmet bon rotllo. A diferència del Nadal o la Setmana Santa, gairebé no conec ningú que no li faci il·lusió la diada de Sant Jordi. Que els llibres, els escriptors i els llibreters siguin els protagonistes durant catorze hores és un orgull per aquest país. Que els dracs no us espatllin el dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada