El temps es consumeix a destralades. Hi ha qui diu que quan t'avorreixes les hores passen més lentes, però jo penso que la gent no sap avorrir-se. No fer res, si es té la consciència tranquil·la, és un dels petits luxes que ens podem permetre tots sense rascar-nos la cartera. He tornat a la feina. Ho he notat perquè aquest matí al bar on em paro per fer el primer cafè del dia he començat el diari per la portada. De la primera a l'última pàgina. Les últimes setmanes, ho feia al revés. És un acte inconscient. Quan les notícies no són per uns dies el que et dona de menjar, el que no et deixa dormir i el que t'emociona, sinó que són un altre petit plaer, és millor començar pel darrera. Anar digerint la crítica de televisió, sucar la segona banya del croissant en els esports, encendre la cigarreta a la part de cultura, llegir l'articulista predilecte fent que si amb cap, passar per l'editorial sense llegir-hi fantasmes entre línies i entrar en la teca pura i dura al final de tot. En ocasions, sense adonar-me'n, m'he aixecat i he marxat local intentant recordar quina era notícia “principal”. Amnèsia total. Somrius amb el nas i continues. Continues, no és una paraula sobrera, vull dir que la vida continua encara que no recordis el titular estrella. No tiro pedres al meu teulat. Dilluns tot tornarà al seu lloc. Portada i cap endins. Carregant-me de mala llet a cada racó del diari, sense tenir temps molts de dies, de llegir per plaer alguna de les plomes que escriuen veritats a cabassos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada