Sempre és difícil superar les expectatives quan són altes. La castanyada va ser espectacular. Es notaven les bones vibracions per tots els racons de la casa i la gent que es va apuntar es va incorporar molt bé. Un cap de setmana brillant. Encara tinc un bon regust de panellets i paella, de joc de nit ben organitzat, de nits llargues i boges, de jocs de cucanya amb el “fair play weke” de sempre, de sentir-me com un nen en molts moments, però sobretot encara em fan mal les costelles de tan riure. Moltes gràcies a tots!!!
Per cert, algú sap per què no va arribar en Golet al final?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada