Com m’ha costat escriure aquestes línies. Trobar el to correcte per parlar de la immigració és molt complicat. Necessites escollir les paraules justes per no semblar un racista. Si per contra ets massa tou, tens el perill de semblar un d’aquells personatges (es multipliquen com les plagues) que no han escombrat mai a casa, però que es passaran l’estiu a Nicaragua per “ajudar” els pobres negrets i que et volen donar lliçons de solidaritat a la primera de canvi. He decidit fer-ho amb els complexes suficients.
La immigració és un gran problema. A Europa no hi poden arribar milers de persones fugint de la fam i la misèria buscant un futur millor sense cap control. No és que no els vulguem. No és que no els necessitem. No és que tinguem por de la seva invasió. No! El que passa és que les coses s’han de fer ben fetes i les administracions ho estant fent amb els peus. S’ha de replantejar tot. Molt em temo que sinó no trobem un solució a curt termini la societat despertarà la bèstia del racisme que té adormida. Porto dos o tres sopars amb coneguts i cada vegada escolto més comentaris ignorants parlant amb superioritat i menyspreu “dels putus negres” que diuen ells. Els partits s’han d’unir per trobar receptes efectives. Fugint de fer electoralisme i deixant de banda el discurs que tots som ciutadans del món i que els catalans hem estat sempre un poble que quan li ha convingut ha emigrat. Remuntar-se a la l’arribada dels visigots és un discurs caducat que només serveix per aconseguir l'aplaudiment fàcil de la galeria. Ja no serveixen les belles idees. Se’n necessiten de noves. El problema està aquí i tenim l’obligació de solucionar-ho. Per començar, fent mala cara quan algú opina sense cap fonament sobre aquest tema en una reunió. A veure si ens estalviem haver d’escriure d’aquí uns mesos un article condemnant conductes racistes en els nostres barris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada