Torno de viatge amb la maleta rebregada, un gust de cafè amarg i el record d’una illa que té una primera impressió dolenta, però com la cervesa, quanta més en veus més t’agrada. He redescobert companys d’universitat que coneixia menys del que em pensava i ells han descobert un Kuru que tampoc coneixien molt. Just el que explicava a principi de curs en unes línies més avall. Necessites un escenari diferent per fer una petita ullada a l’interior de les persones. Se’ls ha de veure menjar, conduir, beure, relacionar-se amb el grup les vint-i-quatre hores al dia i sobretot escoltar-los quan parlen de no res. En ocasions les més avorrides i en d’altres les més grans de les converses. Em sembla que m’ho he passat bé. I tu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada