Les popularment menyspreables relacions públiques varen ser engendrades i teoritzades als Estats Units. D’aquest país n’han sortit els millors autors i els millors manuals en temes com la gestió de crisis. Qui escriu aquestes línies n’ha llegit algun llibre i la veritat és que tenen unes idees que encara que la majoria de mortals no ho notem s’apliquen dia si dia també. Els autors il·lustren les seves teories amb exemples reals i la “solució”. També apareixen les crisis que no s’han solucionat correctament i el que s’hauria d’haver fet. La gestió nefasta i barroera d’una crisi pot fer trontollar les estructures més consolidades de qualsevol democràcia. Només hi ha una solució tan fàcil com complexa: la previsió. Destinar diners, perdó, molts i molts diners en pensar què pot passar i com s’ha d’actuar en cas que els pitjors auguris es compleixin. Els que mouen els fils de les marionetes tan en el sector públic com en el privat han de fer malabars amb les divises tan complexes que pagar a professionals per teoritzar sobre desastres ho veuen innecessari. Mirin el que ha passat als EUA amb el desastre del Katrina a Nova Orleans on la previsió ha estat nul·la . Que la potència més important del planeta i màxim representant del capitalisme tingui un territori dins les seves fronteres on regna l’anarquia no deixa de ser una paradoxa en aquests primers passos del segle XXI. Bush, aquest president que l’ha elegit el seu poble, ha renegat de l’ajuda internacional. En canvi al sud-est aisàtic fa vuit mesos que esperen rebre amb els braços oberts les inversions que van prometre els països més rics del món. No anem bé.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estic d'acord amb el que escriure, el problema és que encara que es demostrin totes les contradiccions del sistema, el sistema és més fort perquè la cobdícia i la insolidaritat no tenen aturador. ¿Potser hi haurà un canvi quan tot plegat estigui a tocar el punt final?
Bé, el que ara diré forma part de la sobretaula que vam fer a casa el dia de la Festa Major amb els meus germans Jordi i JOan. La visió que van donar del que a passat arran del Katrina és molt crítica -com sempre es mostren ells. Parlaven que l'actuació del govern és pemeditada perquè Nova Orleans era una ciutat dels negres i de gent que no combrega ni de bon tros amb el sistema Bush. Per tant, van decidir no fer res per evacuar aquella gent i quants més se n'hi quedessin millor. Fa dos mesos un dels meus germans havia estat a Nova Orleans i havia viscut d'a prop el caliu que la ciutat respirava. També se sabia que el desviament que van fer del Mississipi un dia o altre acabaria malament perquè els murs de contenció no resistirien un augment del cabal del riu. Per tant ha estat el Katerina però podia haver estat un altre fenomen`. Nova Orleans feis temps que tenia l'espasa de Dàmocles al damunt. Només calia esperar. I el temps ha donat la raó. Sempre s'ha cregut que la neteja ètnica es feia amb les guerres però queda comprovat que hi ha altres maneres realment sofisticades de "netejar".
Publica un comentari a l'entrada