dissabte, de juny 11, 2005

UN NOU PARTIT A CATALUNYA?

Articulistes que tenen la pell molt fina han posat el crit al cel pel manifest “per un nou partit polític a Catalunya” que fa uns dies han presentat un grup d’intel·lectuals que viuen o treballen en territori català. Han caigut amb els jocs de paraules fàcils i el descrèdit simple i gelós. Els que llegiu l’esmentat manifest (www.ciutadansdecatalunya.com) potser no compartiu cap de les opinions que s’hi expressen i us bull la sang. Lluny de valorar si comparteixo el manifest una cosa està clara: el debat sobre el model de país sempre beneficia als que hi viuen.
Les aigües de l’oasi català fa temps que estan tèrboles i ningú sap si el cabal tornarà a la calma tensa en el que s’havia instal·lat. Catalunya s’ha de replantejar qui és, d’on ve i on vol anar sense excloure la gent de més de cent cultures diferents que hi viuen (hi ha qui es pensa que només són dos tradicions culturals les enfrontades). Un altre punt clau del manifest és que molts ciutadans no es senten representats per cap dels cinc partits de l’arc parlamentari, això no és una novetat, però està bé recordar-ho. Segurament no apareixerà cap partit nou, però benvingut sigui el debat i les opinions contraposades perquè, repeteixo, tots hi sortirem guanyant.

2 comentaris:

Jacob Marcé ha dit...

Felicitats pel comentari, calen més reaccions com la teva. Jo vaig al•lucinar al llegir una opinió de Sebastià Alzamora al diari Avui. Tots els seus arguments consistien en desprestigiar als signants del manifest, titllant-los de mediocres, etc.. Si aquest són els seus arguments, a mi ja me’n a donat un per no llegir cap dels seus llibres.
És el problema que apareix quan es confonen les persones amb les idees, i son precisament aquestes confusions les que porten els desastres. Com deia no sé qui, cal lluitar contra les idees (que no compartim) amb vehemència perquè així cap espurna d’odi esquitxi a les persones que les defensen. Perquè el dissens és la base de aquest model imperfecte que és la democràcia. El dissens de les idees. A les persones deixem-les en pau.

Anònim ha dit...

No voldria tampoc caure en el descredit simple i gelos, pero tampoc voldria caure en la ingeniutat, em sembla q el debat enriqueix quan es planteja amb la idea de debatre,pero akesta moltes vegades no es la intenció principal, la provocació i la crispació estan molt de moda, començant per en Federico JL, continuant per la nova moda de la manifestació semanal.
Es molt licit, q no se sentin comodes, doncs molt be, que facin un programa i que es presentin a les proximes eleccions, ho faran???
jordi p