Cada matí quan vaig a fer el cafè amb llet al bar de sota casa es repeteix una situació més pròpia d’una pel·lícula del far west que d’un bar del centre de Girona. Els propietaris tenen per costum comprar quatre diaris: dos de premsa comarcal, un de premsa nacional i un d’informació esportiva. Si en el local només hi ha quatre persones, situació hipotètica que no passa mai, el clima és relaxat i amable. La lluita de mirades assassines comença quan som més de quatre. Els que no tenen la sort de poder llegir el diari remenen el tallat i de reüll controlen tota la premsa del bar. Quan un s’aixeca a demanar un altre sucre, per exemple, quatre o cinc clients fan una finta per ser els primers en aconseguir la presa. No et claven un forquilla de miracle i les cares de decepció són increïbles. La crispació es màxima quan a la barra si l’espai és limitat el senyor/a del costat llegeix el diari que has aconseguit tu després de quedar com voltor que porta una setmana sencera sense menjar davant la resta de pistolers. Només falta que el senyor/a en qüestió et marqui el ritme de lectura per fer més còmica la situació. Dic jo, no seria millor que els propietaris dels bars compressin més premsa o que cobressin cinc o deu cèntims per la lectura del diari abans que tot plegat acabi en un bany de sang?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada