M'HAN ATRACAT!

M’han atracat! No us preocupeu perquè no ha estat res d’importància. Estic bé i en principi les conseqüències han estat poc rellevants per la meva integritat física. He contemplat la possibilitat de presentar una denúncia als mossos d’esquadra, però no estic segur de fer-ho. El que em preocupa no és haver sofert un atracament a plena llum del dia sinó que no és la primera vegada i em temo que no serà la última. Tot ha passat després de dinar. Acabava de veure la cursa de motos per la televisió i he sortit de casa per anar a la feina a llegir uns correus electrònics. A causa d’una mala migdiada he entrat en un bar a l’atzar que em venia de camí per fer un cafè. Un espai sense luxes evidents on treballen un grup de nois sudamericans ràpids i àgils alhora de servir els clients. Una cigarreta i el diari m’han acompanyat en els deu minuts de rellotge que he estat recolzat a la barra. A primera vista tot era normal i res feia preveure que de cop i volta l’objectiu seria jo. Tinc per costum pagar on tenen la màquina registradora i així ho he fet. Amb els dits feia jocs de màgia barata amb al moneda d’euro que tenia a la cartera esperant que un dels cambrers acabés de cobrar una parella de guiris amb tuf d’aftersun. Quan és si us plau? He demanat amablement. Un euro amb vint cèntims senyor. Com veieu tot ha estat molt ràpid i sense violència. Per sort encara tinc tots els documents i m’estalviaré una travessia per les administracions per renovar els carnets. La sensació, però, ha estat la mateixa: m’han atracat.