Les persones que tenen un discurs destructiu i pessimista de la vida em posen malalt. Hi ha ocasions que és gairebé impossible veure la llum del final del túnel perquè les circumstàncies t’hi obliguen. Comprensible i lògic. El que passa és que en aquest moments no et pots quedar assegut disparant contra tot i contra tothom mentre dins el teu cervell només retrunyen idees negatives. Hi ha mil persones per conèixer, mil festes per ballar, mil llibres per llegir, mil sobretaules per fer, mil pel·lícules per veure, mil feines per descobrir, mil restaurants per assaborir, mil ampolles per obrir, mil viatges per fer... No deixem que els genets de d’apocalipsis cavalquin pel nostre teulat tot el sant dia. Que la polseguera no ens faci plorar els ulls. Obrim les portes, deixem passar l’aire i posem-hi collons que tot plegat són quatre dies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada