Els amics o curiosos que visiteu aquest blog haureu notat que estic de vacances. Superat l’estrès que em genera no haver de fer res de responsabilitat he intentat agafar-me uns dies de tranquil·litat sense rumb ni direcció. He estat aquí, allà, més avall, exprimint algunes nits, absorbint el sol de dia i com deia el pallasso girant-la perquè no es cremi. Sabeu on m’he sentit més estrany: a casa. Haig de millorar ràpidament aquest aspecte! Un no es pot passejar pels carrers del seu poble entre setmana i veure com les cares de la gent li són desconegudes. El cap de setmana no ho noto. Suposo que és perquè tots els “estrangers” hem tornat a la terra que ens va parir i busquem cares amigues per no sentir-nos forans. En aquests viatges de quatre rals per aquí i per allà he comprovat una cosa bastant curiosa que no teniu perquè estar-hi d’acord. La majoria de municipis turístics de l’Alt Empordà no treballen bé. Tracten els turistes amb un somriure sorneguer. “Ja veuran aquests. Els hi esgarraparem fins l’últim euro i sense gastar-ne nosaltres”, deuen pensar erròniament. Per contra els seus veïns del Baix Empordà fan les coses ben fetes. Quan entres en un establiment (del tipus que sigui) et sents a gust. No parlo del comerciant artificial, no. Parlo dels professionals del turisme que no treballen mastegant xiclet i que et conviden amb el tracte a tornar-hi. Feu la prova el dia que vulgueu. Aneu a fer una paella o a prendre un cervesa un dissabte a l’atzar a prop del Cap de Creus i l’endemà feu el mateix a la Costa Brava Centre. A veure quina impressió us endueu. En aquesta prova, obvieu les vies de comunicacions, perquè és un vergonya nacional a d’alt i a baix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada