dilluns, de gener 23, 2006

POLSERES DE DRETES

La polsera més famosa de la història és de color groc i la va posar de moda un dels millors esportistes del món: Lance Amstrong. Una idea original per recollir dòlars (euros) per una bona causa. La lluita contra el càncer a través de la fundació d’aquest ciclista. La polsera en qüestió se la van posar destacats actors de Hollywood i coneguts presentadors de televisió i com la pólvora es va escampar pels cinc continents. Fa uns mesos costava trobar gent pel carrer que no la portés. Un èxit total. Llavors per l’efecte còpia (massa present a la nostra societat) han sortint centenars de polseres més. Des d’equips de bàsquet fins agrupacions de tota mena. Són masses? Crec que sí, però qualsevol organització té dret a fer la polsera que més li vingui de gust. El moment culminant arriba quan descobreixo que hi ha una polsera de color blau barrufet en contra de l’Opa de Gas Natural a Endesa. Com que la dreta més rància (si Gas Natural no fes olor catalana a la majoria de la població li importaria una merda aquest tema) s’ha apuntat a la moda de les polseres em permeto la llicència d’aportar algunes idees. Una polsera de suport al tinent general Mena. Una que promogui el boicot als productes catalans més enllà del Nadal. Una en contra de l’Estatut català. Una de suport a la Cope. Una perquè en Josemari torni a ser president. Una en contra de la nova llei d’educació. Una en contra del gais (perdó, que utilitzin la paraula matrimoni quan decideixin casar-se). Una que digui: Acebes no mintió. Una perquè la balla de Melilla sigui més alta. Una en contra del retorn del papers de Salamanca. Una en contra de tot el que proposin en Carod i en Zapatero sigui bo o dolent... A veure si això serveix perquè d’una vegada per totes amb tant de pes se’ls hi abaixi el braç que fa massa anys que tenen enlaire.

DEIXIN PAS ALS COLDPLAY

Després del concert al Sant Jordi dels Coldplay cada vegada que poso un dels seus tres discos només puc imaginar-me en Chris Martin seduint les 18.000 persones que van omplir un dels pavellons més emblemàtics d’aquest país. Els astres es van alineà a la Universitat de Londres l’any 1998. Allà, quatre joves amb ganes de comunicar-se i explicar històries a través de la seva música es van unir per tirar endavant un projecte musical. Amb la gira X&Y els Coldplay s’han consolidat, amb el permís dels irlandesos U2 i els Rolling Stones, com un dels grups més sòlids, tan amb els discos d’estudi com amb els seus directes, del panorama musical. Martin, el líder del grup, és com una bona obra d’art. Com més l’escoltes, més matisos l’hi trobes. Espontani, íntim, energètic, humà, amical, i per sobre de tot, un músic amb majúscules. Ell i el seu piano són una orgia sexual. Amb només una humil bombeta a l’escenari redueixen un espai gegantí com el Sant Jordi en un pub anglès de pocs metres quadrats. Em reca un cosa. Espero que els anys no ens obliguin a veure els Coldplay des de la tercera graderia del Camp Nou. Amics, sempre podrem recordar que trenta anys després del dia que els nostres pares es van torrar amb cava celebrant la mort del dictador, nosaltres estàvem junts veient un espectacle genial.

dimarts, de gener 03, 2006

LLADRES ALS BALCONS

Vagi per davant que m’agraden les festes de Nadal. No sóc d’aquells que es posen de mala llet quan a mig Novembre veuen llums de colors pels carrers de la seva ciutat. Trobo que és una tradició (ja ser que s’ha convertit en consumisme pur i dur) que no està gens malament mantenir-la i fomentar-la. El que passa és que cada any apareix l’element de decoració de mode. L’element decoratiu estrella d’aquests dies és un pare noel que s’enfila pel balcó. Quina ràbia que em foten. En el barri de Girona on visc hi ha tantes caques de gos sense recollir com pare noels als balcons. Un de sol, estarem d’acord, té una certa gràcia perquè és novetat. Dos al mateix bloc de pisos, penses que hi ha un veí gelós, i tots ens hem comprat alguna cosa per enveja. Ara, quinze pare noels al mateix carrer s’hauria de prohibir. Els ajuntament no fan ordenances per recordar als ciutadans mil i una tonteries? Doncs perquè en fan una altra que prohibeixi el nombre de lladres de plàstic que s’enfilen als balcons de les ciutats?

dilluns, de gener 02, 2006

FESTA DE CAP D'ANY

Excel·lent:
L’ambient i el bon rotllo que hi va haver tota la nit. La Disco de Vic. Gent molt maca, bona música i una quantitat de femelles per metre quadrat que espantava. Hi tornarem! La selecció musical del sopar. Felicitats Dj! El local del parent d’en Dorca. Utilitzar un autocar per desplaçar-nos. La combinació de corbata, cinturó i sabates d’en Golet.

Aprovat:
El menjar. Bé, però es pot millorar. Sobretot el pica-pica. En Jaume. Va tenir un inici de festa espectacular (recordem el ball de la cadira al mig del menjador), però a mida que van passar les hores va decaure molt. S’ha fet gran? El meu refredat. Va fer que no estigués al 100% tota la nit. A la Disco no vaig defraudar les expectatives.

Suspès:
Dues noies que van treure fluids per la boca abans d’arribar a la discoteca. Ecs! El mal humor del conductor de l’autocar. Sinó volia treballar per Cap d’Any que s’hagués quedat a casa. Els avorrits i els que no es separen de la novia en tota la nit. No diré més. El preu abusiu de les entrades. Tan a Vic com als altres llocs. Boicot a l’abús de preus. Tota l’organització prèvia a la festa. Hem de canviar el sistema pel bé de la colla. Les comissions poden ser una solució.

*es va trobar a faltar la gent que estava de viatge. Varem pensar amb vosaltres.
Molt bon any a tots els lectors!!!