REFLEXIONEM

Això de la jornada de reflexió no és una ximpleria? Jo crec que ho fan perquè els polítics puguin descansar una mica. S'ho mereixen. No ha de ser gens fàcil, ho escric seriosament, ser candidat. Molt pitjor ha de ser estar a la pell d'un d'ells demà a la nit i sortir davant de tot el país i dir “hem guanyat”, quan en realitat la pudor de socarrimat els ofega i al fons de la sala, els mateixos que els han posat en un pedestal aquests dies, ja els hi envernissen la caixa. Saura, Carod, Piqué, Mas (sinó guanya) i Montilla (si Mas arrasa) no es tornaran a presentar. Demà no només Catalunya es juga les castanyes sinó que aquesta fornada de polítics, quan se'n vagin a dormir (borratxos o no) posaran en marxa el cronòmetre.

ASSOCIACIÓ d'ARBRES DE LA DEVESA DE GIRONA (AADG)

Després d'anys de silenci hem decidit passar a l'acció i denunciar la situació vergonyosa, denigrant i crítica per la nostra salut que patim durant les Fires de Girona. Això no pot ser Pagans!
Milers de persones buiden tota mena de líquids cada nit a sobre nostre. Els més perjudicats els companys que viuen a l'exterior. Ser les clavegueres de la ciutat, com es pot imaginar, no ve gens de gust. Els de l'interior no estan gaire ben parats tampoc. Joves drogats i borratxos ens utilitzen de “picadero”. Els nostres troncs han d'aguantar l'impacte repetitiu de desenes de cossos suats i rebregats. No som un hotel alcaldessa!. Les olors són infernals. Prefereixo no descriure la barreja perquè si acaba de menjar li poden venir nàusees. Imagino que se'n fa el càrrec.
La música tampoc és cap alegria. Les parades d'atraccions són un generador de porqueria sonara incomparable. La competició acarnissada dels altaveus per escopir reggaeton ens provocar una tardor precipitada i unes ganes d'emigrar al Ripollès per buscar el relax i la tranquil·litat que no s'ho pot imaginar. Des de l'AADG serà un plaer convidar-la un dia d'aquests a arrelar els seus peus a la Davesa i fer-nos companyia de sol a sol.

"VOTA" ?

Encara que no ho demanin ja he anat votar. Per correu, evidentment. El president Maragall va escollir un dimecres per fer-nos dipositar les il·lusions (alguns el ressentiment) a l'urna i he exercit el meu dret. Espero que mimin la meva butlleta. Que pensin que és un vot jove. No faré un llista del que esperem la meva generació dels polítics perquè necessitaria tres blocs. Ells ja ho saben. Prou desencantada que està la gent amb els dirigents com perquè es posin una bena als ulls i s'oblidin del que han promès aquests dies. Tindré esperança i estaré a l'aguait per fiscalitzar-los sempre que sigui necessari. I dic que no ens demanen el vot perquè en els cartells que embruten totes les ciutats catalanes (no em direu que no és de mal gust veure les cares dels candidats per tot arreu durant quinze dies sense poder evitar-ho) cap partit ha posat el verb “vota”. Uns diuen “Estimar Catalunya, governar bé”, altres “Som com som!”, també “Govern d'esquerres”, “Ningú no farà més pels catalans” o “Que guanyi el sentit comú”. Ni rastre de “vota” a cap cartell. Deu ser que això de demanar el vot no està de moda.

JOAN SAURA PRESIDENT

No crec que aquest sigui el titular que llegirem el dijous 2 de novembre als diaris. Ara, si hem de fer cas a les enquestes dels mitjans de comunicació, no us estrenyi. Si les heu seguit només que sigui per sobre haureu comprovat que hi ha diferències abismals. Algunes semblen fetes pels caps de campanya dels partits i varien per fosques circumstàncies d'una setmana a l'altre. L'Iker Jiménez està estudiant la possibilitat de fer un programa especial sobre el tema. N'hi ha que semblen entossudides a donar ales al PSC i d'altres el tripartit, faci el que faci Convergència (i els d'Unió), mai acaba de sumar majoria. De retruc, la formació que serveix per quadrar tota l'estratègia sempre és Iniciativa (i totes les sigles que venen al darrera). És evident que si el meu veí té relacions sexuals amb dues dones, estadísticament jo en tinc una al llit, però ser que és mentida. Si la mostra és àmplia i l'estadística està feta amb rigor el marge d'error és baix. No ser perquè les empreses que es dediquen a fer aquesta feina, signen uns resultats amb els que queda greument perjudicada la seva imatge. Vosaltres demanaríeu un treball de camp per la vostra organització a un empresa que digui que Joan Saura serà president de la Generalitat i que Enric Millo arrasarà com a candidat a Girona? Potser les enquestes canvien la tendència de vot dels electors, però la serietat dels mitjans trontolla perillosament quan s'acosten uns comicis.

“Al capvespre els carrers del Barri Vell de Girona queden pràcticament buits. Només algunes parelles es fan petons pels carrerons, amagats de mirades estranyes. D'altres joves més fatxendes fumen maria i altres herbes amb alguna vaileta que els ronda entre somriures forçats. En els bars i les cafeteries els universitaris intenten canviar el petit món on viuen. I mentre els veïns deixen les bosses de brossa a la falda de les portes, els que són circumstancialment a la ciutat aprofiten per fer turisme. Grups de gent que gràcies al nou Auditori han de viure durant una curta estança a la Immortal. S'enfilen pel carrer de la Força comentant la jornada fins que de sobte, quan arriben davant la catedral, meticulosament il·luminada, es produeix el silenci. No s'ha arribat del tot a Girona fins que la Catedral no et saluda. Són moments com aquests quan m'adono que l'atrezzo de l'escenari on visc l'ha fet un bon decorador.”

postal de carrer (17 octubre)

“Les broques del rellotge encara no marcaven les nous del matí. Al costat de les vies del tren de Girona un camió cisterna proveïa de gasoil una planta baixa. El soroll d'aquella hora era eixordador. Gent com boja buscant un aparcament. Nens i nens fent mil preguntes per minut als seus pares mentre caminen a bon ritme en direcció a l'escola... Ni les faroles podien dormir després de treballar tota la nit. Una senyora d'edat avançada (una iaia) ha sortit el balcó completament esperrucada i amb una bata de color vermell per mirar què passava. Estic convençut que ha obert la porta de la finestra del menjador amb la intenció de fotre crits als senyors del camió, però davant de tot aquell terrabastall, ha optat per quedar-se quieta mirant l'escena amb cara de pocs amics i de molta son. El color de la bata, donava un toc d'alegria i de protesta silenciosa en aquest matí gris d'octubre.”

postal de carrer (15 d'octubre)

“Els pares tenien poc més de quaranta anys. Una parella de classe mitja. Ella anava una mica maquillada i amb roba del Zara i ell amb barba de tres dies. Feia tota la sensació que acabava de sortir de la feina. Segurament treballava en un ofici d'aquells que s'ha d'utilitzar la força perquè tenia les mans perjudicades. Al costat els seus dos fills. Un nen i una nena. Tots dos apunt d'entrar a l'adolescència. La nena, una mica més petita, però també més lletja, intentava convèncer el papa i la mama de la necessitat de comprar una càmera digital que li feia peça. El germà ajudava, segurament perquè ell també utilitzaria el regal de la germana, donant totes les explicacions possibles dels detalls del giny. Els pares, que s'havien de desembutxacar una quantitat considerable, preguntaven sobre els avantatges i els inconvenients de comprar-ne una i no una altra. A la lleixa del Media Markt hi havia més de cinquanta càmeres de tots els preus i de totes les qualitats. Els pares seguien preguntant insistentment posant els xavals entre l'espasa i la paret. Havien de demostrar que seguien viatjant en el tren de les noves tecnologies i que no s'havien quedat a la primera estació.”

CONFIDENCIALCAT

Miro els fonaments del pis de lloguer que comparteixo amb dues companyes i estan en perfectes condicions. Els arbres del carrer on visc segueixen al mateix lloc i un amic de Barcelona m'explica que a la capital no ha patit cap terratrèmol. Ja estic més tranquil. Després de veure el DVD que ha editat CiU i que anava encartat amb tota la premsa d'avui em pensava que habitava en un país en ruïnes. Un país que segons ells ha tingut la desgràcia d'estar conduït per un govern catalanista i d'esquerres i no per ells mateixos que són els més bons, els més intel·ligents i els més guapos.

No imaginava de cap de les maneres que ConfidencialCat seria un muntatge d'aquestes característiques després de tot el que he escoltat i llegit en les últimes hores. Està molt ben fet. En Madí i els seus joves amb màsters als EUA de les JNC (tal i com em deia un bon amic ahir en un sopar) han agafat les males arts de fer política d'altres països i les volen aplicar aquí. Tinc dues teories. O abans de sortir només van veure el contingut del DVD gent de la seva corda o es pensen que tots som una colla de rucs que seguim la pastanaga. Prefereixo pensar que és la primera opció perquè la segona em posa de molta mala llet.

Aquest és el llistó que ha posat CiU abans de començar les eleccions? Aquest és el to que volen per la companya electoral que aquesta nit comença? Malament rai. Ni és la manera de fer d'aquí ni crec que agradi gaire a la gent que no milita al seu partit i que no sap quina papereta posarà a l'urna el proper dimecres 1 de novembre. Aquesta propaganda que els hi ha costat un ull de cara pot tenir efecte bumerang. Ells sabran amb què es gasten les arques del seu partit, però que després no diguin que no entenen que ningú vulgui pactar amb ells. Davant notari han dit no pactaran amb el PP i després de posar DVD a la televisió em costa trobar un dirigent d'ERC que vulgui compartir el proper govern amb personatges que utilitzen unes arts tan pobres i cíniques.

Si tots els partits que es presenten a les eleccions segueixen l'estil de CiU, basat en la crítica a l'adversari al preu que sigui, crec que el gran guanyador dels comicis serà l'abstenció. Hi ha molts de temes importants sobre la taula i com diu la frase “amb les coses de menjar no s'hi juga”. Si us plau no feu pastetes que tot just comença l'espectacle.