dilluns, de juny 11, 2007

LLADRES I QUADRES!

Algú va entrar a robar a casa d’uns familiars (bé, són amics, però com si fossin família) la setmana passada i es varen endur tot el que pogués estar relacionat amb l’art. Quadres, uns bustos dels fills de la família, rellotges, etc. Algunes peces tenen un valor econòmic important, i d’altres sentimental, perquè són quadres pintats per l’avi de la família. També el quadre d’una jove promesa olotina que ara guanya calerons en un institut de Blanes mentre espera la seva oportunitat. Ell presumia dissabte, bàsicament per treure ferro a l’assumpte, que era la seva primera obra al mercat negre.
L’avi artista en qüestió (ja direm el nom si la família ho autoritza), és un molt bon pintor que va deixar diorames i teles de la Garrotxa més idíl·lica, d’una qualitat molt alta. Si ens hem de fiar de l’eficàcia policíaca, massa capficada en els temes mediàtics per treure resultats, aquests quadres no apareixeran si el propi clan no mou cel i terra per recuperar-los. Imaginem, però, que enganxen aquests intrusos. Quina pena es mereixerien per fer justícia? Quants de mesos o anys de presó? Han pogut dormir tranquils després de fer un petó al seus fills la nit dels fets? On és la màgia del lladre del cinema amb esperit de Robin Hood? Aquest blog avui pretén ser un receptor de notícies. M’agradaria rebre qualsevol informació, per poc important que us sembli, per jugar a lladres i policies. On aniríeu a comprar un quadre robat? Qui mou el mercat negre de l’art a casa nostra? Gràcies a tots!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Merci Jordi, i gràcies a tots per el vostre suport.
La carrera d'identificació, contactes, avisos, investigació, etc.. és franetica i tota ajuda és molt important.
El més aviat possible publicarem de forma on-line l'inventari d'imatges per demana la col·laboració individual a qualsevol qui vegi alguna obra robada.
Atre cop moltes gràcies

Unknown ha dit...

Moltes gràcies Kuru, la sensació que et queda després de veure com algú metòdicament t’ha robat la majoria de records de la casa que t’ha vist créixer et queda un sentiment de ràbia, tristesa i impotència enorme. I en aquests moments s’agraeix enormement que la gent t’ajudi.
Jo penso canalitzar tota la meva ràbia (que és molta) en intentar localitzar les peces i si pot ser també als malfactors. Només volia tornar a agrair-te al teva ajuda i dir a tu i als lectors del teu blog que demà ja hi haurà disponible una web on hi haurà fotografies de totes les coses robades.

Quim Curbet ha dit...

He fet cas de la teva recomanació.