dilluns, d’octubre 16, 2006

postal de carrer (15 d'octubre)

Els pares tenien poc més de quaranta anys. Una parella de classe mitja. Ella anava una mica maquillada i amb roba del Zara i ell amb barba de tres dies. Feia tota la sensació que acabava de sortir de la feina. Segurament treballava en un ofici d'aquells que s'ha d'utilitzar la força perquè tenia les mans perjudicades. Al costat els seus dos fills. Un nen i una nena. Tots dos apunt d'entrar a l'adolescència. La nena, una mica més petita, però també més lletja, intentava convèncer el papa i la mama de la necessitat de comprar una càmera digital que li feia peça. El germà ajudava, segurament perquè ell també utilitzaria el regal de la germana, donant totes les explicacions possibles dels detalls del giny. Els pares, que s'havien de desembutxacar una quantitat considerable, preguntaven sobre els avantatges i els inconvenients de comprar-ne una i no una altra. A la lleixa del Media Markt hi havia més de cinquanta càmeres de tots els preus i de totes les qualitats. Els pares seguien preguntant insistentment posant els xavals entre l'espasa i la paret. Havien de demostrar que seguien viatjant en el tren de les noves tecnologies i que no s'havien quedat a la primera estació.”