dijous, d’octubre 19, 2006

Al capvespre els carrers del Barri Vell de Girona queden pràcticament buits. Només algunes parelles es fan petons pels carrerons, amagats de mirades estranyes. D'altres joves més fatxendes fumen maria i altres herbes amb alguna vaileta que els ronda entre somriures forçats. En els bars i les cafeteries els universitaris intenten canviar el petit món on viuen. I mentre els veïns deixen les bosses de brossa a la falda de les portes, els que són circumstancialment a la ciutat aprofiten per fer turisme. Grups de gent que gràcies al nou Auditori han de viure durant una curta estança a la Immortal. S'enfilen pel carrer de la Força comentant la jornada fins que de sobte, quan arriben davant la catedral, meticulosament il·luminada, es produeix el silenci. No s'ha arribat del tot a Girona fins que la Catedral no et saluda. Són moments com aquests quan m'adono que l'atrezzo de l'escenari on visc l'ha fet un bon decorador.”

1 comentari:

Quim Curbet ha dit...

Ànim, amb el temps i una canya segur que trobaràs un editor...