CÒCTEL SETMANA SANTA

Hi ha receptes impossibles. Receptes que encara que us donin tots els ingredients i tingueu totes les eines per elaborar el plat mai tindran bon gust. Us proposo els ingredients que he gastat aquest llarg cap de setmana per fer un bon còctel. És la grandesa d’estar amb vosaltres, que barregis com barregis els “productes” sempre et surt un resultat exquisit:

Cal Tec, Montilla, Coll, PSOE, ERC, CiU, PP, ICV, Freud, l’ànima, kropics (amb croissant inclòs), whisky, vi, moscatell, família, supermercat, alls tendres, Tregurà de d’alt (i de baix), wekes, Carod, amics de wekes, Ari, Olot, Vic (quina plaça més grossa, l’imaginava més petita), Dnit, Bruixes i maduixes, Akasvayu, Maragall, Forum de Valladolid, Catalunya, el retorn d’en Kram (m’alegro que estiguis en forma), Girona, Piqué, Dr. Jesús, Déu, Techno dels 80, cristians, Jordi, Trànsit, els catalans, la Ser, rotonda (a vegades eren dobles), Jaume, dormir, llaminadures, Vanil, J (que malament queda escrit), els espanyols, la II República, Kram, les 6 del matí, els que no hi eren (però que hi són), ressaca, Ruta turística, germà Coll (i parella), City Arms, el Codi Da Vinci, cargols amb salsa, Laura (Micha per telèfon), Maritxell, Fonda Rigà, bunyols per alguns (“brunyols” per els altres), Clio, Auri (que li diu ell), la Cope, Vilallonga de Ter, Coldplay (forever), Nuri (i el món de la parella, uf...), aires que lliscaven sobre la neu als Alps, Borja, sopar amb Olot sota els peus, ...
· és indiferent servir-ho fred o calent.