Torno de viatge amb la maleta rebregada, un gust de cafè amarg i el record d’una illa que té una primera impressió dolenta, però com la cervesa, quanta més en veus més t’agrada. He redescobert companys d’universitat que coneixia menys del que em pensava i ells han descobert un Kuru que tampoc coneixien molt. Just el que explicava a principi de curs en unes línies més avall. Necessites un escenari diferent per fer una petita ullada a l’interior de les persones. Se’ls ha de veure menjar, conduir, beure, relacionar-se amb el grup les vint-i-quatre hores al dia i sobretot escoltar-los quan parlen de no res. En ocasions les més avorrides i en d’altres les més grans de les converses. Em sembla que m’ho he passat bé. I tu?
dijous, de març 30, 2006
BOTELLÓN
Des de Lanzarote rebo notícies que el botellón de Girona de divendres de la setmana passada va acabar amb un bon grapat de detinguts i destrosses considerables pel centre de la ciutat. Semblant al que va passar a Barcelona a la zona del Rabal, però a petita escala. L’allau de preguntes i dubtes em col·lapse. A Girona? Qui han estat els brètols? Quina por tenien els polítics i la policia? Per què no es va deixar “celebrar” un acte d’aquestes característiques? Una prohibició tan inútil genera com a conseqüència destrossar aparadors, baralles amb la policia i una imatge deplorable de la gent jove? Que poca amplitud de mires tenen els responsables polítics, no?
A altres punts de la península els polítics han tingut una actitud més coherent: dialogar amb els joves i trobar una solució responsable. Un espai aïllat perquè els veïns puguin dormir en pau, posar lavabos i unes quantes ambulàncies per si algú calcula malament la quantitat d’alcohol que pot ingerir. Aquí en canvi, no. Prohibir-ho (la millor manera d’ajuntar brètols i de incitar els indecisos), molta policia per fer complir la “llei” i diàleg zero amb els joves. A veure si tots plegats mirem més cap el nord i quan es crema un contenidor per reclamar llibertats com a mínim és per defensar el dret a tenir un contracte laboral digne o que els especuladors no ens hipotequin el demà. Ens queda molt aprendre.
A altres punts de la península els polítics han tingut una actitud més coherent: dialogar amb els joves i trobar una solució responsable. Un espai aïllat perquè els veïns puguin dormir en pau, posar lavabos i unes quantes ambulàncies per si algú calcula malament la quantitat d’alcohol que pot ingerir. Aquí en canvi, no. Prohibir-ho (la millor manera d’ajuntar brètols i de incitar els indecisos), molta policia per fer complir la “llei” i diàleg zero amb els joves. A veure si tots plegats mirem més cap el nord i quan es crema un contenidor per reclamar llibertats com a mínim és per defensar el dret a tenir un contracte laboral digne o que els especuladors no ens hipotequin el demà. Ens queda molt aprendre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)